Bibliografia

En aquesta bibliografia no s’inclouen les fitxes bibliogràfiques dels manuscrits, incunables i altres textos impresos que es preveu d’editar en el CBCat. Aquestes referències es poden trobar en el Pla general de l’obra (versió detallada).

Al final de cada referència bibliogràfica s’indica entre claudàtors la corresponent forma abreujada que es fa servir en els volums del CBCat.

1. BIBLIOGRAFIA SOBRE LES VERSIONS BÍBLIQUES
(I TEXTOS PARABIBLICS)

1.1. Bibliografia general
1.2. Versions catalanes medievals
1.3. Versions hebrees d’origen català
1.4. Versions catalanes de la Decadència
1.5. Versions catalanes dels salms penitencials
1.6. Versions catalanes de la Renaixença
1.7. Versions en altres llengües romàniques
1.8. Versions llatines

2. EDICIONS CRÍTIQUES I ALTRES EDICIONS DE TEXTOS ANTICS (INCLOENT-HI TEXTOS PARABÍBLICS)

2.1. Versions catalanes medievals
2.2. Versions hebrees d’origen català
2.3. Versions catalanes de la Decadència

2.4. Versions catalanes de la Renaixença
2.5. Versions occitanes
2.6. Versions franceses
2.7. Versions llatines

3. PRINCIPALS MATERIALS AUXILIARS

1. BIBLIOGRAFIA SOBRE LES VERSIONS BÍBLIQUES (I TEXTOS PARABíBLICS)

1.1. Bibliografia general

Avril, François, Manuscrits enluminés de la Péninsule Ibérique (Manuscrits Enluminés de la Bibliothèque Nationale), París: Bibliothèque Nationale, 1982.— Entre les Vulgates d’origen català, inclou Latin 39 (4t quart segle xiiii) i Latin 30 (3r-4t quarts segle xiii). [Avril, Manuscrits]

Berger, Samuel, La Bible romane au Moyen Âge: Bibles provençales, vaudoises, catalanes, italiennes, castillanes et portugaises, Ginebra: Slatkine, 1977.— Articles reimpresos de Romania vols. 18, 19, 23 i 28. Inclou els dos articles de Paul Meyer publicats en Romania vol. 18. [Berger, La Bible romane]

Bohigas, Pere, «La Bíblia a Catalunya», en ídem, Aportació a l’estudi de la literatura catalana (Biblioteca Abat Oliba 23), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982, pp. 57-76.— Visió de conjunt, de 1287 al segle xx. Publicat primerament en II Congrés Litúrgic de Montserrat, vol. 2, Montserrat, 1967, pp. 125-140. [Bohigas, «La Bíblia a Catalunya»]

—, «Bíblia als Països Catalans», en Molas, Joaquim – Massot i Muntaner, Josep (dirs.), Diccionari de la literatura catalana, Barcelona: Eds. 62, 1979, pp. 87-90. [Bohigas, «Bíblia als Països Catalans»]

Brunel-Lobrichon, Geneviève, «La circulation des Évangiles en France méridionale et en Espagne», en Évangile et évangélisme XIIe-XIIIe siècle (XXXIVe Colloque de Fanjkeaux) (Cahiers de Fanjeaux 34), Tolosa: Privat, 1999, pp. 15-25. [Brunel-Lobrichon, «La circulation»]

Bonet i Baltà, Joan, L’Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença (Biblioteca Abat Oliba 34), Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984.— Recull d’articles. [Bonet i Baltà, L’Església catalana]

Casanellas i Bassols, Pere, «Bíblia. ßß) Traducciones catalanas», en Kasper, Walter (dir.), Diccionario enciclopédico de exégesis y teología bíblica, vol. 1, Barcelona: Herder, 2011, pp. 268-269. [Casanellas, «Bíblia»]

—, «El Corpus Biblicum Catalanicum: Un antic tresor que finalment comença a ser explotat», Llengua & Literatura (Barcelona) 16 (2005) 517-530. [Casanellas, «El CBCat: Un antic tresor»]

—, «De la Bíblia Catalana al Corpus Biblicum Catalanicum: un projecte amb gairebé un segle d’història», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya núm. 79 (març 2003) 67-74. [Casanellas, «De la Bíblia Catalana»]

—, «Els jueus catalans i les traduccions medievals de la Bíblia», Mot So Razo (Castelló d’Empúries – Girona) 13 (2013) 15-34. [Casanellas, «Els jueus catalans»]

—, «Les traduccions catalanes de la Bíblia», Qüestions de Vida Cristiana núm. 236 (2010) 9-37.— Elenc de totes les versions bíbliques catalanes que contenen almenys un llibre bíblic complet. Addició a la pàgina 14 (Saltiri traduït per Joan Roís de Corella): [Casanellas, «Les traduccions catalanes»]

«Vuit segles de Bíblia en català: De les primeres traduccions manuscrites a les versions informàtiques», Foc Nou (Barcelona) 34, núm. 402 (octubre 2007) 21-23.— Amb un ampli resum en anglès a les pp. iii-iv: «Eight centuries of the Bible in Catalan: From the first manuscript translations to digital versions». [Casanellas, «Vuit segles de Bíblia en català»]

Cremascoli, Giuseppe – Leonardi, Claudio (eds.), La Bibbia nel Medioevo (La Bibbia nella Storia 16), Bolonya: Edizioni Dehoniane, 1996. [CremascoliLeonardi, La Bibbia]

Ferrer i Costa, Joan, Set-cents anys de traduccions catalanes de la Bíblia, Girona: Institut de Teologia de Girona (Lliçó inaugural del curs 1992-1993), 1992.— Breu síntesi. [Ferrer, Set-cents anys de traduccions]

Gonzàlez i Pastor, Joan, «Cronologia de les versions bíbliques catalanes», Presència Evangèlica (Sabadell – Barcelona) núms. 111-112 (juny 1990).— «Amplia i posa al dia la cronologia publicada al núm. 42 de P/E. el 1979 amb motiu de la sortida del Nou Testament Interconfessional.» [Gonzàlez i Pastor, «Cronologia»]

Lobrichon, Guy, La Bible au Moyen Âge, París: Éditions A. et J. Picard, 2003. [Lobrichon, La Bible]

Nicolau d’Olwer, Lluís, «La Bíblia catalana», La Revista. Quaderns de Publicació Quinzenal (Barcelona) 5, núms. 100-101 (1 desembre 1919) 341-345.— «In memoriam F. C. [Frederic Clascar]». [Nicolau d’Olwer, «La Bíblia catalana»]

Poy, Pere, «Introducció a l’estudi històric de la Bíblia en llengua catalana», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Tarragona) núm. 82 (desembre 2003) 21-40. [Poy, «Introducció»]

—, «La Sagrada Escriptura en llengua catalana, una realitat amb vuit-cents anys d’història coneguda», en Plans i Campderrós, Lourdes (dir), Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (Vic, 20–21 febrer 2004) (Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana 3), Valls: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana – Institut Ramon Muntaner – Universitat de Vic – Cossetània Edicions, 2005, pp. 679-701. [Poy, La Sagrada Escriptura]

—, «We are not a Country without a Bible: The Catalan Translations of the Holy Scripture through History», Angelicum (Roma) 81 (2004) 891-911. [Poy, «We are not a Country without a Bible»]

Puig i Tàrrech, Armand, «Les traduccions i els estudis bíblics a Catalunya», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Tarragona) núm. 82 (desembre 2003) 9-20. [Puig i Tàrrech, «Les traduccions i els estudis bíblics»]

1.2. Versions catalanes medievals

Alturo i Perucho, Jesús, «Sobre el sermó per a la festa de sant Galdric, atribuït al bisbe Oliba, i els altres textos transmesos pel fragment de còdex XIII-6 de l’Arxiu Episcopal de Vic de mitjan segle xv», Miscel·lània Litúrgica Catalana (Barcelona) 22 (2014) 19-52. [Alturo, «Sobre el sermó»]

Avenoza, Gemma, «The Bible in Spanish and Catalan», en The New Cambridge History of the Bible, vol. 2: Richard Mardsen – E. Ann Matter (eds.), From 600 to 1450, Cambridge: Cambridge University Press, 2012, pp. 288-306. [Avenoza, «The Bible in Spanish and Catalan»]

—, «Presència de l’Evangeli de Nicodemus en un sermó català del s. xv», en Alemany, Rafael – Martos, Josep Lluís – Manzanero, Josep Miquel (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Alacant, 18-22 de setembre de 2003) (Symposia Philologica 10), vol. 1, Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2005, pp. 321-333. [Avenoza, «Presència»]

Baraut, Cebrià, «Les glosses catalanes del ms. 838 de la Biblioteca de Montserrat», Estudis Universitaris Catalans 24 (1980) [= Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, vol. 2] 15-31.— Sobre les glosses catalanes del segle xiii escrites entre línies i en els marges d’aquest manuscrit que conté un leccionari de la missa, amb lliçons de l’Antic i del Nou Testament, de la fi del segle xi o inici del xii. [Baraut, «Les glosses catalanes»]

Batllori, Miquel, «Un devocionari català del segle xv a Bolonya», en Obra completa, vol. 1: De l’edat mitjana al Renaixement (Biblioteca d’Estudis i Investigacions 18), València: Tres i Quatre, 1993, pp. 199-216. [Batllori, «Un devocionari»]

Berger, Samuel, «Nouvelles recherches sur les Bibles provençales et catalanes», Romania (París) 19 (1890) 505-561.— Reimprès en S. Berger, La Bible romane, pp. 93-151. [Berger, «Nouvelles recherches»]

Berger, Philippe, «Las lecturas de las capas modestas en la Valencia renacentista», Bulletin Hispanique (Bordeus) 99 (1997) 161-170.— Estudi de 415 biblioteques laiques valencianes; entre 1474 i 1559; 35 contenen la Bíblia completa (24 homes nobles, 6 comerciants, una dona noble, un artesà, un home, una dona). [Berger, «Las lecturas»]

Bruguera, Jordi, «La llengua de la Bíblia catalana medieval», en Massot i Muntaner, Josep, Miscel·lània Joan Veny, vol. 1 (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 45), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat & al., 2002, pp. 171-209.— Estudi de la llengua dels tres manuscrits de la Bíblia del segle xiv a partir d’una mostra constituïda pels tres primers capítols del Segon llibre dels Reis (= Segon llibre de Samuel). [Bruguera, «La llengua»]

—, «Peculiaritats lingüístiques de la Bíblia catalana medieval», en Massot i Muntaner, Josep (coord.), Homenatge a Joseph Gulsoy, vol. 2 (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 54), Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat & al., 2007, pp. 5-32. [Bruguera, «Peculiaritats lingüístiques»]

Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, «Una fecha para la Biblia Valenciana de fray Bonifacio Ferrer», Memoria Ecclesiae (Oviedo) 38 (2013) 449-455.— Conclou que la data de la versió va ser entre la segona meitat de l’any 1396 i finals de l’any 1399. [Cabanes, «Una fecha»]

Camps, Guiu, «Cinc-cents anys de la primera edició catalana de la Bíblia», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 3 (1978) 3-16. [Camps, «Cinc-cents anys»]

Capelli, Thomas, «Dominicana Barcinonensia. Assignationes librorum professiones novitiorum (s. xiii-xv)», Archivum Fratrum Praedicatorum (Roma) 37 (1967) 47-118. [Capelli, «Dominicana Barcinonensia»]

Casanellas i Bassols, Pere, «Bible translation by Jews and Christians in medieval Catalan-speaking territories», Medieval Encounters 26/4-5 (2020) [= Translating sacred texts in medieval and early modern Iberia] 386-414. [Casanellas, «Bible translation»]

—, «Bona acollida en el món de les lletres del primer volum publicat del Corpus Biblicum Catalanicum», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Tarragona) núm. 96 (juny 2007) 49-54.— Inclou traduïda al català la recensió de Ryan Szpiech al volum 3 del CBCat. [Casanellas, «Bona acollida»]

—, «El Corpus Biblicum Catalanicum i la lexicografia catalana», en Martí, Sadurní (coord.), & al., Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona, 8-13 de setembre de 2003), vol. 3 (Biblioteca Abat Oliba 276), Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007, pp. 187-200.— Presentació del projecte del Corpus Biblicum Catalanicum i de l’interès que té per a la lexicografia catalana basant-se en el glossari elaborat per al volum d’Èxode i Levític de la Bíblia del segle xiv. [Casanellas, «El CBCat i la lexicografia catalana»]

—, «La influència hebraica en la Bíblia del segle xiv», en Actes del II Congrés per a l’Estudi dels Jueus en Territoris de Llengua Catalana (Barcelona-Cervera, del 25 al 27 d’octubre de 2004), Barcelona: Institut Europeu de la Mediterrània, 2005, pp. 365-374.— Edició molt defectuosa. Publicat de nou en edició totalment corregida en Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 31 (2006) 347-358. [Casanellas, «La influència hebraica»]

—, «Medieval Catalan translations of the Bible», en Terrado, Xavier – Sabaté, Flocel (eds.), Les veus del sagrat (Verum et Pulchrum Medium Aevum 8), Lleida: Pagès Editors, 2014, pp. 15-34. [Casanellas, «Medieval Catalan translations»]

—, «Tècniques de traducció en la Bíblia del segle xiv», en Terrado, Xavier – Sabaté, Flocel (eds.), Les veus del sagrat (Verum et Pulchrum Medium Aevum 8), Lleida: Pagès, 2014, pp. 35-64. [Casanellas, «Tècniques de traducció»]

—, «Versiones bíblicas catalanas e Inquisición: fragmentos de biblias catalanas encontrados entre la documentación inquisitorial conservada en el Archivo Histórico Nacional de Madrid», en III Simpósio Internacional de Estudos Inquisitoriais: novas fronteiras (Alcalá de Henares, junho de 2015) (Anais Eletrônicos 2015) [en línia], Cachoeira, Bahia: Universidade Federal do Recôncavo da Bahia, 2016, ISBN 978-85-61346-96-6, <http://www3.ufrb.edu.br/simposioinquisicao/anais-eletronicos-2/anais-eletronicos-2015/>, consulta: 16.06.2021. . [Casanellas, «Versiones bíblicas catalanas e Inquisición»]

Casanelles Montalt, Josep, «La versió bíblica de Bonifaci Ferrer», Bon Pastor 3 (1928) 483-492. [Casanelles, «La versió bíblica de Bonifaci Ferrer»]

Coll, Josep Maria, «¿Quién es el autor del Saltiri catalán en prosa?», Analecta Sacra Tarraconensia (Barcelona) 20 (1947) 243-248.— Sobre la traducció del Saltiri de fra Romeu de Bruguera o de Sabruguera. Coll creu que l’autor de la traducció no és Bartomeu Sabruguera, «doctor mayoricensis», sinó Romeu de Bruguera (o Romeu de la Bruguera, Romeu de ça Bruguera), mestre en teologia, i que degué fer la traducció durant el darrer terç del segle xiii. [Coll, «¿Quién es el autor?»]

Collell i Costa, Albert, «Fray Romeo Bruguera, O. P.: Más notas biográficas», Analecta Sacra Tarraconensia (Barcelona) 35 (1962) 267-281.— Afirma que Romeu de Bruguera no era catalanus maioricensis, sinó catalanus barcinonensis, fa el seu «curriculum vitae» (nascut l’any 1261… mort a Barcelona poc després del capítol de Pamplona de 1313), opina que no tan sols és l’autor del saltiri traduït del llatí sinó probablement també de la Bíblia Rimada, etc. [Collell, «Fray Romeo Bruguera»]

Courcelles, Dominique de, «Les bibles en Catalogne à la fin du Moyen Âge ou l’occultation de la lettre sacrée», Revue de l’Histoire des Religions (París) 218 (2001) 65-82. [ Courcelles, «Les bibles en Catalogne»]

Douais, Célestin, La Bible en catalan de Jean-Fernandez de Heredia, grand-maïtre de l’Ordre de Saint-Jean (1376-1396). Document inédit, París: Librairie Alphonse Picard, 1886.— Sobre la Bíblia en vulgar que havia pertangut a Joan Fernández de Herédia (gran mestre de l’ordre de Sant Joan, 1376-1396), esmentada i descrita en un document del 23 de setembre del 1433. En pergamí, a dues columnes, amb moltes caplletres daurades, d’atzur i de colors, etc. Més tard pertangué a Martí l’Humà [l’autor el confon amb Martí el Jove, infant d’Aragó i rei de Sicília], i després de la seva mort (l’any 1410), a la seva vídua, Margarida de Prades, que l’empenyorà per cent florins a Esteve Çatorre, senyor de Pollestres. Sembla que fou desempenyorada per Alfons V, que la devia donar a Guillem de Vic. [Douais, «La Bible en catalan»]

Feliu, Francesc – Ferrer, Joan, «Les versions antigues del miserere en llengua catalana», en Terrado, Xavier – Sabaté, Flocel (eds.), Les veus del sagrat (Verum et Pulchrum Medium Aevum 8), Lleida: Pagès, 2014, pp. 65-88. [FeliuFerrer. «Les versions antigues del miserere»]

Ferre Domínguez, Josep-Vicent, Joan Baptista Civera, el cronista de Portaceli, Salzburg: Institut für Anglistik und Amerikanistik, Universität Salzburg.— Tracta de la Bíblia valenciana a les pàgines 66-70. [Ferre, Joan Baptista Civera]

Foulché-Delbosc, Raymond, «La Bible en catalan», en Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, octubre de 1906), Barcelona, 1908 (reimpressió facsímil: Barcelona: Vicens Vives, 1985), pp. 538-540. [Foulché-Delbosc, «La Bible en catalan»]

Furió Ceriol, Fadrique, Obra completa, vol. 1: El concejo y consejeros del príncipe. Bononia, a cura de Henry Mechoulan i Jordi Pérez Durà (dirs.), València: CNRS – Universitat de València – Ediciones UNESCO – Edicions Alfons el Magnànim – Generalitat Valenciana – Diputació Provincial de València, 1996. [Furió Ceriol, Obra completa]

Furió Vayà, Joan M., «La llengua del Nou Testament al manuscrit Marmoutier», en Martí, Sadurní (coord.), & al., Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona, 8-13 de setembre de 2003), vol. 3 (Biblioteca Abat Oliba 276), Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007, pp. 233-245. [Furió Vayà, «La llengua del Nou Testament»]

—, «Traduir i llegir l’Evangeli en l’edat mitjana», Saó (València) 33, monogràfic núm. 43: Els textos litúrgics en valencià (desembre 2009) 15-21. [Furió Vayà, «Traduir i llegir l’Evangeli»]

Gonzàlez I Pastor, Joan, «Les caplletres i els colors a les bíblies de l’edat mitjana», Presència Evangèlica (Sabadell – Barcelona) núms. 133-134 (desembre 1992) 17-20. [Gonzàlez i Pastor, «Les caplletres i els colors»]

Gutwirth, E., «Religión, historia y las biblias romanceadas», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 13 (1988) 115-133. [Gurtwirth, «Religión»]

Haebler, Konrad, «The Valencian Bible of 1478», Revue Hispanique (Nova York) 21 (1909) 371-387. [Haebler, «The Valencian Bible»]

Izquierdo, Josep, La Bíblia en valencià. De la lecció de la Sagrada Escriptura en llengua vulgar (Sèries Bíblica 2), València: Saó, 1997.— Sobre les versions bíbliques catalanes medievals. Amb bibliografia abundant. Recensió: Armand Puig I Tàrrech, Arxiu de Textos Catalans Antics 18 (1999) 829-832. [Izquierdo, La Bíblia en valencià]

—, «De la lecció de la Sagrada Escriptura en llengua vulgar», en Lucía Megías, José Manuel (ed.), Actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Alcalá de Henares, 12-16 de septiembre de 1995), vol. 2, Alcalà de Henares: Universidad de Alcalà de Henares, 1997, pp. 847-856. [Izquierdo, «De la lecció»]

—, «“Emperò piadosament se creu per los feels”: La tradició occitano-catalana medieval de l’apòcrif Evangelium Nicodemi», en Badia, Lola – Soler, Albert (eds.), Intel·lectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana. Treballs del Seminari de Literatura Medieval del Departament de Filologia Catalana (Universitat de Barcelona, 1988-1994), Barcelona: Curial – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994, pp. 17-48. [Izquierdo, «“Emperò piadosament se creu”»]

—, «Sobre l’edició de les traduccions bíbliques catalanes medievals: el cas de la Bíblia valenciana», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura (Borriana) núm. 8 (1997) 121-132. [Izquierdo, «Sobre l’edició»]

López Casas, Maria Mercè, «Una altra traducció al català de la Carta de Lèntul al Senat de Roma», en Chas Aguión, Antonio, & al. (coords.), Edición y anotación de textos. Actas del I Congreso de Jóvenes Filólogos (A Coruña, 25-28 de septiembre de 1996), vol. 1, La Coruña: Universidade da Coruña, 1998, pp. 361-370.— Traducció anònima (independent de la inclosa en la versió corellana del Cartoixà) impresa per Amorós a Barcelona el 1524 amb altres versions de textos diversos. [López, «Una altra traducció»]

—, «Versions hispàniques de la Carta de Pilat a Tiberi», en Fortuño Llorens, S. – Martínez Romero, T. (eds.), Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 de setembre de 1997) , vol. 2, Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 1999, pp. 303-313. [López, «Versions hispàniques»]

Martín Pascual, Llúcia, «Aproximació a l’estudi del text de la passió catalana de París», en Freixas, Margarita – Iriso, Silvia, Actas del VIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Santander, 22-26 de septiembre de 1999), Santander: Consejeria de Cultura del Gobierno de Cantabria – Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 2000, pp. 1195-1208. [Martín Pascual, «Aproximació a l’estudi del text de la passió»]

Martínez Romero, Tomàs, «Notes sobre la Bíblia i el salteri dels post-reportadors vicentins», en Hauf, Albert G. – Gimeno, Francisco M., Vicent Ferrer. Projeccció europea d’un sant valencià, València: Acadèmia Valenciana de la Llengua – Universitat de València, 2021, pp.101-123. [Martínez Romero, «Notes sobre la Bíblia i el salteri»].

Martos, Josep Lluís, «Un salteri català del segle xv perdut», Memorabilia 16 (2014) 74-85.— Un mateix saltiri (el text té algunes diferències menors) va servir per a (a) la restauració del Saltiri de la Seu de València (ms. 106; feta per Onofre Soler, 1820), en el qual el foli corresponent als salms 102, 103 i 104 que hi faltava, no fou copiat del saltiri de Roís de Corella sinó d’una altra font, i (b) per a suplir la llacuna de l’incunable de Madrid (no del de València, cremat el 1812) de Roís de Corella (d’inici Sl 103 a inici Sl 104) en la còpia del Saltiri de Roís de Corella (BUV, ms 664) feta per Onofre soler a partir de 1822). Conclusió: «En definitiva, un aspecte tan cir­cumstancial com és la restauració de sengles folis en un manuscrit del segle xv [València, Arxiu Capitular, ms. 106] i en la còpia vuitcencista d’un incunable mutilat [BUV ms. 664], ens adverteix de l’existència d’un Salteri català antic perdut a hores d’ara, que degué córrer encara per la València del primer quart del segle xix.» (p. 82). [Martos, «Un salteri català»]

Massot i Muntaner, Josep, «L’Institut d’Estudis Catalans i l’edició de la Bíblia catalana medieval», Llengua & Literatura (Barcelona) 17 (2006) 217-225.— Publicat amb addicions en Josep Massot i Muntaner, Escriptors i erudits contemporanis. Sisena sèrie, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, pp. 139-149. [Massot, «L’IEC i l ’edició de la Bíblia»]

Mensa i Valls, Jaume, «Les citacions bíbliques en català en les obres d’Arnau de Vilanova», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 14 (1989) 517-526.— L’autor conclou, entre altres coses, que Arnau de Vilanova cita molt sovint la Bíblia, gairebé sempre en català i principalment el Nou Testament, que ho fa de memòria i que en les seves citacions no s’observen coincidències significatives amb el Còdex del Palau ni amb el fragment de Joan 12-14 (BC, ms. 740, i Assís, Chiesa Nuova, ms. 9). [Mensa, «Les citacions bíbliques»]

Miquel i Planas, Ramon, Estudi histórich y crítich sobre la antiga novela catalana, per servir d’introducció al Novelari catalá dels segles XIV a XVIII, Barcelona, 1912.— Les pàgines 53 a 70 estudien les llegendes bíbliques catalanes. Publicat també en Bibliofilia 1 (1912) cols. 163-188, 209-249, 261-298. [Miquel i Planas, Estudi histórich y crítich]

Miret i Sans, Joaquim, «Addició a la memòria Notes biogràfiques d’en Pere Salvatge i Fr. Romeu Sa Bruguera», en I Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, vol. 2, Barcelona, 1909, pp. 1069-1070. [Miret, «Addició»]

—, «Notes biogràfiques d’en Pere Salvatge i Fr. Romeu Sa Bruguera, ab mostres de la Bíblia catalana rimada de la xiiia centuria», en I Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, vol. 1, Barcelona, 1909, pp. 147-171. [Miret, «Notes biogràfiques»]

—, «El Llibre de Daniel de la Bíblia catalana rimada de Sevilla», Revue Hispanique (Nova York) 36 (1916) 72-134. [Miret, «El Llibre de Daniel»]

Moran i Ocerinjauregui, Josep, «La llengua de la Bíblia del segle xiv: Èxode i Levític», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Barcelona – Tarragona) núm. 87 (març 2005) 51-54.— Exposició feta en l’acte de presentació del vol. 3 del CBCat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 24 de novembre del 2004. [MORAN, «La llengua»]

Morreale, Margarita, «Apuntes bibliográficos para la iniciación al estudio de las traduccions bíblicas medievales en catalán», Analecta Sacra Tarraconensia (Barcelona) 31 (1958) 271-290. [Morreale, «Apuntes bibliográficos»]

Perarnau i Espelt, Josep, «Aportació al tema de les traduccions bíbliques catalanes medievals», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 3 (1978) 17-98. [Perarnau, «Aportació»]

—, «El manuscrit bíblic català de la Colombina de Sevilla», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 23 (1998) 167-193.— Sobre el manuscrit 7-7-6, que conté les Llegendes rimades i la traducció del Saltiri de Romeu Sabruguera. [Perarnau, «El manuscrit»]

—, «Noves dades sobre traduccions catalanes de la Bíblia els segles xiv i xv», Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) 2 (1983) 349-356.— Sobre un saltiri conservat a la Biblioteca del Vaticà (Reg. lat. 19) i un fragment amb el text de Lc 10,22-40 conservat a l’Arxiu Diocesà de Girona. [Perarnau, «Noves dades»]

—, «Les traduccions bíbliques catalanes medievals: camps de treball», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya núm. 12 (setembre-desembre 1979) 4. [Perarnau, «Les traduccions bíbliques catalanes medievals»]

Puig i Oliver, Jaume de, «Més nous textos catalans antics de la Biblioteca Capitular y Colombina de Sevilla», Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) 20 (2001) 453-510.— A les pp. 477-501, descripció del ms. 5-5-26 de la Biblioteca Capitular y Colombina de Sevilla, que conté, entre altres textos, el Compendi historial o Gènesi de Scriptura (ff. 11r-57v), i els següents textos bíblics segons la versió de la Bíblia del segle xiv: 3Re 5,10 – 4Re 25,29 (ff. 58r-72v) i 1Par 1,1 – 2Par 11,1 (ff. 73r-85v). [Puig i Oliver, «Més nous textos»]

—, «Sobre el nou fragment de la traducció medieval de la Bíblia en català de la Biblioteca Capitular y Colombina de Sevilla (III Reg. V, 10 – IV Reg. XXV, 24 i I Par. I, 1 – II Par. XI, 1)», Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) 21 (2002) 621-644.— Edita en columnes paral·leles el text 4Re 23,27-25,24 segons la Vulgata, la versió descoberta per Escartí en un manuscrit de l’Arxiu del Regne de València, la versió del ms. de la Biblioteca Capitular y Colombina de Sevilla, i els manuscrits Peiresc, Colbert i Egerton. De la comparació de les cinc versions catalanes amb la Vulgata i entre elles, en conclou principalment (1) que les cinc pertanyen a la mateixa traducció de la Vulgata, la Bíblia del segle xiv, (2) que la versió del ms. de Sevilla deu representar el testimoni més antic d’aquesta traducció, i (3) que la versió del ms. de València és la més fidel a la Vulgata. Observem que el manuscrit de Sevilla té sencer el Quart llibre dels Reis (fins a 25,30, no fins a 25,24 com indica el títol de l’article). [Puig i Oliver, «Sobre el nou fragment»]

Puig i Tàrrech, Armand, La Bíblia a Catalunya, València i les Illes fins al segle xv. Lliçó inaugural curs 1997/98, Tarragona: Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, Arquebisbat de Tarragona, 1997.— Estat de la qüestió, ampliat posteriorment en Puig i Tàrrech, «Les traduccions catalanes medievals». [Puig i Tàrrech, La Bíblia a Catalunya]

—, «Les traduccions catalanes medievals de la Bíblia», en El text: lectures i història (Scripta Biblica 3), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Associació Bíblica de Catalunya, 2001, pp. 107-231.— Revisió i ampliació de Puig i Tàrrech, La Bíblia a Catalunya. [Puig i Tàrrech, «Les traduccions catalanes medievals»]

Ricketts, Peter T., «Fragments d’un manuscrit du Breviari d’amor catalan de la Bibliothèque de l’Université de Gand: édition et commentaire», Rivista di Studi Testuali 8-9 (2006-2007) 231-236.— El manuscrit inclou fragments del Compendi historial i de l’Evangeli de Nicodem que aquest Compendi inclou com a annex. [Ricketts, «Fragments»]

Riera i Sans, Jaume, «Bíblies en català no cremades per la Inquisició espanyola», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya núm. 115 (setembre 2013) 41-70. [Riera, «Bíblies en català no cremades»]

—, «Oracions en català dels conversos jueus. Notes bibliogràfiques i textos», Anuario de Filología (Barcelona) 1 (1975) 345-367.— Reeditat en Pierre Vilar (dir.), Història de Catalunya, vol. VIII: Antologia d’estudis històrics…, Barcelona: Eds. 62, 1990, pp. 128-149. [Riera, «Oracions en català»]

—, «Un recull d’oracions en català dels conversos jueus (segle xv)», Estudis Romànics (Barcelona) 16 (1971-1975) 49-97. [Riera, «Un recull d’oracions»]

Romeu, Josep, Teatre hagiogràfic (Els Nostres Clàssics 79, 80), Barcelona: Barcino, 1957, 3 vols.— Inclou estudi i edició de l’Epístola farcida de sant Esteve i l’Epístola farcida de sant Joan. [Romeu, Teatre hagiogràfic]

Rubió i Balaguer, Jordi, Història de la literatura catalana (Obres de Jordi Rubió i Balaguer 1, Biblioteca Abat Oliba 35), vol. 1, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984. [Rubió i Balaguer, Història de la literatura catalana, vol. 1]

—, «Traduccions de la Bíblia», en ídem, Història de la literatura catalana, I (Obres de Jordi Rubió i Balaguer 1, Biblioteca Abat Oliba 35), Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984, pp. 372-375. [Rubió i Balaguer, «Traduccions de la Bíblia»]

Rubió i Lluch, A. – Massó i Torrents, J., «Informe proposant la publicació del text antich de la Biblia Catalana», Institut d’Estudis Catalans. Anuari (Barcelona) 2 (1908) 28-29. [Rubió i LluchMassó, «Informe»]

Sanchis Guarner, Manuel, «Identificació de nous fragments de la Bíblia valenciana», Revista Valenciana de Filologia 6 (1959-1962) 241-244. [Sanchis Guarner, «Identificació»]

Spaggiari, Barbara, «La poesia religiosa anònima catalana o occitanica», Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa (Pisa) S. III, vol. 1 (1977) 117-350. [Spaggiari, «La poesia religiosa»]

Tramoyeres Blasco, Luis, «La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos (Madrid) 21 (1909) 234-248. [Tramoyeres, «La Biblia valenciana»]

Ukas, Catherine, «New research on the Bíblia rimada: The apocryphal legends», en Boehne, Patricia – Massot i Muntaner, Josep – Smith, Nathaniel B. (eds.), Actes del Tercer Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-amèrica (Toronto, 1982). Estudis en honor de Josep Roca-Pons (Biblioteca Abat Oliba 30), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983, pp. 123-138. [Ukas, «New research»]

Ventura, Jordi, La Bíblia valenciana. Recuperació de la història d’un incunable en català (Biblioteca Torres Amat 12), Barcelona: Curial, 1993.— Edita el saltiri de la Bíblia valenciana (imprès originàriament com a llibre solt a Barcelona l’any 1480), després d’un estudi sobre la història de la Bíblia valenciana. [Ventura, La Bíblia valenciana]

Vidal Salmeron, Constantino, «Un saltiri català traduït de l’hebreu», en Terrado, Xavier – Sabaté, Flocel (eds.), Les veus del sagrat (Verum et Pulchrum Medium Aevum 8), Lleida: Pagès, 2014, pp. 299-302. [Vidal, «Un saltiri català»]

Vilar i Costa, Joan, «La Bíblia catalana antiga: Les citacions bíbliques en la Quaresma de sant Vicent Ferrer predicada a València l’any 1413», Ciutat (Manresa) 3, núm. 16 (1928) 77-82; 3, núm. 19 (1928) 108-114. [Vilar, «La Bíblia catalana antiga»]

Wittlin, Curt, «Observacions sobre el Psalteri de Joan Roís de Corella i d’altres traduccions dels Salms», en Bover i Font, August – Martí-Olivella, Jaume – Newman, Mary Ann (eds.), Miscel·lània Jordi Carbonell (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 22), vol. 1, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat & al., 1991, pp. 27-59.— Reeditat en Curt Wittlin, De la traducció literal a la creació literària (Biblioteca Sanchis Guarner 34), València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995. [Wittlin, «Observacions»]

—, «El “Psaltiri” del 1480 i altres restes de la “Bíblia valenciana” dels cartoixans de Portaceli», en Bover i Font, August – Martí-Olivella, Jaume – Newman, Mary Ann (eds.), Actes del Setè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Berkeley, 1993) (Biblioteca Abat Oliba 165), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996, pp. 287-301. [Wittlin, «El “Psaltiri”»]

1.3. Versions hebrees d’origen català

Assemani, Stefano Evodio – Assemani, Giuseppe Simone, Bibliothecae Apostolicae Vaticanae codicum manuscriptorum catalogus in tres partes distributus: in quarum prima Orientales in altera Graeci in tertia Latini Italici aliorumque Europaeorum idiomatum codices, Partis primae, Roma, 1756, 1758, 1759, 3 vols.— Reimprès a Paris, 1926. En el vol. 1, pp. 70-71, hi ha la descripció del ms. Vat. ebr. 100 (Evangelis en hebreu traduïts del català). S’hi diu que l’autor és un jueu o un ateu. [Assemani, Bibliothecae Apostolicae Vaticanae]

Carmignac, J., The four Gospels translated into Hebrew by William Geenfield in 1831, Turnhout: Brepols, 1982.— A les pàgines vii-x dóna una llista de versions hebrees del Nou Testament, que es podem completar amb E. Shuali, Traduire le Nouveau Testament en hébreu, pp. 248-254. [Carmignac, The four Gospels]

Casanellas, Pere – Hames, Harvey J., «A textual and contextual analysis of the Hebrew Gospels translated from Catalan», Melilah. Manchester Journal of Jewish Studies 11 (2014) 68-81. [CasanellasHames, «Hebrew Gospels»]

—, «Du latin au catalan et du catalan à l’hébreu : histoire de la plus ancienne traduction conservée des Évangiles à l’hébreu (xve siècle)», Revue des Études Juives (París) 179/3-4 (2020) 385-398. [Casanellas, «Du latin au catalan et du catalan à l’hébreu»]

Casanellas i Bassols, Pere – Hames, Harvey, «A textual and contextual analysis of the Hebrew Gospels translated from Catalan», Melilah. Manchester Journal of Jewish Studies 11 (2014) 68-81. [CasanellasHames, «A textual and contextual analysis»]

Cassuto, Umberto, Codices Vaticani Hebraici: Codices 1-115, Roma: Bybliotheca Vaticana, 1956. [Cassuto, Codices Vaticani Hebraici]

—, I manoscritti palatini ebraici della Biblioteca Apostolica Vaticana e la loro storia (Studi e Testi 66), Ciutat del Vaticà (Roma), 1936. [Cassuto, I manoscritti]

Delcor, Maties, «Un manuscrit hébraïque inédit des quatre évangiles conservé a la Bibliothèque Vaticane (Hebr.100)», Anuario de Filología (Barcelona) 7 (1981) 201-219.— Estudi del text hebreu a partir sobretot de la transcripció del capítol 10 de l’Evangeli segons Mateu. L’autor en conclou que el text està traduït del català per un convers jueu per a ús de cristians en la conversió dels jueus, que la versió no coincideix amb cap de les versions hebrees dels evangelis conegudes fins ara, i que és de qualitat dolenta. [Delcor, «Un manuscrit hébraïque»]

Garel, Michel, D’une main forte: Manuscrits hébreux des collections françaises, París: Seuil – Bibliothèque Nationale, 1991. [Garel, D’une main forte]

Garshovitz, L., «Shem Tob ben Isaac ben Shaprut’s Gospel of Matthew», en The Frank Talmage Memorial, vol. 1, Haifa, 1993. [Garshovitz, «Shem Tob»]

Gold, Leonard Singer (ed.), A sign and a witness: 2,000 years of Hebrew books and illuminated manuscripts, Nova York: The New York Public Library, Oxford: Oxford University Press, 1988. [Gold, A sign and a witness]

Hames, Harvey, «Translated from Catalan: Looking at a fifteenth-century Hebrew version of the Gospels», en Alberni, Anna, & al. (ed.), El saber i les llengües vernacles a l’època de Llull i Eiximenis: Estudis ICREA sobre vernacularització = Knowledge and vernacular languages in the age of Llull and Eiximenis: ICREA studies on vernacularization (Textos i Estudis de Cultura Catalana 170), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012, pp. 285-302. [Hames, «Translated from Catalan»]

Horbury, William, «The Hebrew Matthew and Hebrew study», en Horbury, William (ed.), Hebrew study from Ezra to Ben-Yehuda, Edimburg: T&T Clark, 1999, pp. 122-131. [Horbury, «The Hebrew Matthew»]

—, «The Hebrew text of Matthew in Shem Tob ibn Shaprut’s Eben Bohan», en Davies, William David – Allison, Dale C., A critical and exegetical commentary on the gospel according to Saint Matthew (The International Critical Commentary of the Holy Scriptures of the Old and New Testaments), vol. 1: Introduction and commentary on Matthew 1-VII, Edimburg: T. & T. Clark, 1988, pp. 729-740. [Horbury, «The Hebrew text of Matthew»]

Lapide, Pinchas E., Hebräisch in den Kirchen (Forschungen zum Jüdisch-Christlichen Dialog 1), Neukirchen-Vluyn: Neukirchener Verlag, 1976.— Sobre la versió en hebreu de l’evangeli de Mateu continguda en l’Eben Boḥan: de Xem Tob ibn Xaprut: pp. 62-64. Sobre els quatre evangelis en hebreu traduïts del català: pp. 64-68. [Lapide, Hebräisch in den Kirchen]

Marx, Alexander, «The polemical manuscripts in the Library of the Jewish Theological Seminary of America. With appendices on the Eben Bohan and on the earlier Hebrew translations of Mattew», en Studies in Jewish biliographyand related subjects in memory of Abrahan Solomon Freidus (1867-1923), late chief of the Jewish Division, New York Public Library, Nova York: The Alexander Kohut Memorial Foundation, 1929, pp. 247-278. [Marx, «The polemical manuscripts»]

Muñoz Solla, Ricardo, «Lecturas judeoconversas de la Bíblia hebrea», Memoria Ecclesiae (Oviedo) 38 (2013) 555-567. [Muñoz Solla, «Lecturas judeoconversas»]

Narkiss, Bezalel, Hebrew illuminated manuscripts in the British Isles: A Catalogue raisonné, Vol. 1: The Spanish and Portuguese manuscripts (Part one: Text. Part two: Plates), prefaci de John Pope-Hennessy, Londres: Oxford University Press, British Academy – Jerusalem: Israel Academy of Sciences and Humanities, 1982. [Narkiss, Hebrew illuminated manuscripts]

Niclós Albarracín, Josep Vicent, «L’Évangile en hébreu de Shem Tob ibn Shaprut: Une traduction d’origine judéo-catalane due à un converti, replacée dans son Sitz im Leben», Revue Biblique (Jerusalem) 106 (1999) 358-407. [Niclós, «L’Évangile en hébreu»]

—, Profiat Durán. Cinco cuestiones debatidas de polémica (España Judía, Serie II: Autores Judíos de Cataluña, Polémica Judeocristiana), edició crítica bilingüe amb anotacions de Carlos del Valle Rodríguez, Madrid: Aben Ezra Ediciones, 1999.— Edició crítica a partir de dotze manuscrits dels segles xvi-xvii. [Niclós, Profiat Durán]

—, «Sem Tob ibn Saprut i la seva obra “La pedra de toc”», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Tarragona) núm. 60 (juny 1998) 15-22. [Niclós, «Sem Tob ibn Saprut i la seva obra»]

—, Šem Ṭob Ibn Šaprut·: «La Piedra de Toque» (Eben Bohan): Una obra de controversia judeo-cristaiana. Introducción, edición crítica y notas al libro I (Biblioteca Hispano-Bíblica 16), Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1997.— Recensió: Libby Garshowitz, The Jewish Quarterly Review 90 (2000) 457-465. [Niclós Albarracín, Šem Ṭob Ibn Šaprut·: «La Piedra de Toque»]

—, «El text hebreu i preguntes d’un jueu medieval a l’evangeli de la infància (Mt 1-2)», en El text: Lectures i Història (Scripta Biblica 3), Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001, pp. 75-105. [Niclós, «El text hebreu i preguntes»]

Petersen, W. L., «The Vorlage of Shem-Tob’s ‘Hebrew Matthew’», New Testament Studies 44 (1998) 490-512. [Petersen, «The Vorlage»]

Proverbio, Delio Vania, «Vangeli. Ebraico», en D’Aiuto, Francesco – Morello, Giovanni – Piazzoni, Ambrogio M., I Vangeli dei Popoli. La Parola e l’immagine del Cristo nelle culture e nella storia, Ciutat del Vaticà (Roma): Biblioteca Apostolica Vaticana – Edizioni Rinnovamento nello Spirito Santo, 2000, pp. 372-374.— Sobre el manuscrit ebr. 100 de la Biblioteca Vaticana. Segons Proverbio, aquest còdex miscel·lani prové de Creta i havia pertangut al banquer Ulrich Fugger (1526-1584). Per les diverses filigranes és datable de la segona meitat del segle xv. El manuscrit havia format part de la biblioteca privada del bibliòfil jueu Elià Capsali (1482-1555) i és de factura clarament jueva, pel qual motiu no sembla que l’original pogués ser d’ús de cristians. [Proverbio, «Vangeli Ebraico»]

Richler, Benjamin (ed.), Hebrew Manuscripts in the Vatican Library. Catalogue (Studi e Testi 438), «compiled by the staff of the Institute of Microfilmed Hebrew Manuscripts in the Jewish National and University Library, Jerusalem, edited by Benjamin Richler, palaeographical and codicological descriptions by Malachi Beit-Arié in collaboration with Nurit Pasternak», Ciutat del Vaticà: Biblioteca Apostolica Vaticana, 2008.— «The first comprehensive catalogue of the Hebrew manuscripts kept in the Biblioteca Apostolica Vaticana». [Richler, Hebrew Manuscripts in the Vatican Library]

Rosenthal, Judah M., «Early hebrew translations of the Gospels» [en hebreu, amb resum en anglès], Tarbiẓ 32 (1962-1963) 48-66.— Resum en anglès: pp. iii.iv. Desconeix els Evangelis en hebreu traduïts al català (BAV, ms. Vat. ebr. 100). [Rosenthal, «Early hebrew translations»]

Roth, Cecil, «Illuminated manuscripts, Hebrew», en Encyclopaedia Judaica, vol. 8, Jerusalem: Encyclopaedia Judaica, 1971 (2a impr. 1973), col. 1257-1288. [Roth, «Illuminated manuscripts»]

Sed-Rajna, Gabrielle, L’art juif: Orient et occident, introducció de Bezalel Narkiss, París: Arts et Métiers Graphiques, 1975. [Sed-Rajna, L’art juif]

Shuali, Eran, Traduire le Nouveau Testament en hébreu. Un miroir des rapports judéo-chrétiens, tesi doctoral [en línia], Estrasburg, 2015, <http://www.theses.fr/2015STRAK021>, consulta: 02.07.2020.— A les pp. 248-254 completa la llista de versions hebrees del Nou Testament de J. Carmignac, The four Gospels translated into Hebrew by William Geenfield in 1831, pp. vii-x. [Shuali, Traduire le NT]

—, «Why was the New Testament translated into Hebrew: An introduction to the history of Hebrew translations of the New Testament», Open Theology 2 (2016) 511-522.— No hi esmenta el ms. Vat. hebr. 100 de la BAV (Evangelis en hebreu traduïts del català, segle xv). [Shuali, «Why was the NT»]

Sirat, C. – Beit-Arié, M., Manuscrits médiévaux en caractères hébraïques portants des indications de date jusqu’à 1540, 1, Jerusalem – París, 1972. [SiratBeit-Arié, Manuscrits médiévaux]

Studer, Paul, «Notice sur un manuscrit catalan du xve siècle (Bodley Oriental 9).», Romania (París) 47 (1921) 89-104.— Sobre un siddur en hebreu amb traducció catalana interlineal (difícil de llegir). [Studer, «Notice sur un manuscrit»]

Szpiech, Ryan Wesley, «The aura of an alphabet: Interpreting the Hebrew Gospels in Ramon Marti’s “Dager of Faith” (1278)», Numen (Leiden) 61 (2014) 334-363.— L’autor argumenta que Martí no extreia les seves citacions d’alguna traducció hebrea prèvia dels Evangelis, sinó que ell mateix en feia les traduccions amb finalitats polèmiques. [Spiech, «The aura of an alphabet»]

—, «Ramon Marti’s New Testament citations in Hebrew: A transcription and further observations», en Hasselhoff, Görge K. – Fidora, Alexander, Ramon Marti’s ‘Pugio Fidei’: Studies and texts, Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2017, pp. 157-173.— Segons l’autor, R. Martí tradueix ell mateix les citacions del Nou Testament del llatí a l’hebreu. [Spiech, «Ramon Marti’s NT citations in Hebrew»]

Trimm, James, “Du Tillet” Hebrew Mathew. Translated out of the original tongue: And with the former translations diligently compared and revised, Hurst, Tex.: Society for the Advancement of Nazarene Judaism, 21999. [Trimm, “Du Tillet” Hebrew Mathew]

1.4. Versions catalanes de la Decadència

Berger, Philippe, «Las lecturas de las capas modestas en la Valencia renacentista», Bulletin Hispanique (Bordeus) 99 (1997) 161-170.— Estudi de 415 biblioteques laiques valencianes; entre 1474 i 1559; 35 contenen la Bíblia completa (24 homes nobles, 6 comerciants, una dona noble, un artesà, un home, una dona…). [Berger, «Las lecturas»]

Bonet i Baltà, Joan, «La Bíblia en llengua vulgar en els Països Catalans després de l’autorització emesa per la Inquisició», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 4 (1979) 167-212.— Publicat posteriorment en Joan Bonet i Baltà, L’Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença, Barcelona: PAM, 1984, pp. 385-440. [Bonet i Baltà, «La Bíblia en llengua vulgar»]

Escartí, Vicent J., «Un desconegut valencià del XVIII, traductor dels evangelis», Saó (València), núm. 267 (novembre 2002), p. 7 = 495. [Escartí, «Un desconegut valencià del XVIII»]

Melchor, Vicent de, «Una traducció en català valencià dels evangelis, a Oxford, del segle XVIII», Quaderns. Revista de Traducció (Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona) 5 (2000) 55-68.— Recensió: Vicent J. Escartí, «Un desconegut valencià del xviii, traductor dels evangelis», Saó (València) núm. 495 (novembre 2002) 7. [Melchor, «Una traducció»]

1.5. Versions catalanes dels salms penitencials

Bonet i Baltà, Joan, «La Bíblia en llengua vulgar en els Països Catalans després de l’autorització emesa per la Inquisició», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 4 (1979) 167-212.— Publicat posteriorment en Joan Bonet i Baltà, L’Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença, Barcelona: PAM, 1984, pp. 385-440. [Bonet i Baltà, «La Bíblia en llengua vulgar»]

Gonzàlez i Pastor, Joan, «Els salms penitencials, una tradició popular», Presència Evangèlica (Sabadell), núms. 105-106 (setembre 1989) 4-5. [González i Pastor, «Els salms penitencials»]

lópez casas, Maria Mercè, «Materials per a Bibliografia de textos catalans antics (BITECA): El manuscrit XII de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll», Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Madrid – Barcelona) fasc. 10 (1996) 361-376.— Els ms. de Ripoll conté una paràfrasi en vers dels salms penitencials. [López Casas, «Materials»]

1.6. Versions catalanes de la Renaixença

Alegre i Nadal, Pau, «El notari i polític moianès Ramon Bussanya: Notícia biogràfica», Modilianum: Revista d’Estudis del Moianès (Moià) 7, núm. 39 (2n semestre 2008) 267-282 (= 11-26). [Alegre i Nadal, «El notari»]

Arana Martija, José Antonio, «Prólogo», en González Echegaray, Carlos, Catálogo de los manuscritos reunidos per el príncipe Luis-Luciano Bonaparte que se hallan en el País Vasco, con un índice de nombres de personas, lugares, lenguas y dialectos, y un catálogo de publicaciones hechas por él mismo de algunos de los manuscritos, o referentes a ellos, que se hallan en las principales Bibliotecas del País Vasco, Bilbao: Real Academia de la Lengua Vasca, 1983, 21989), pp. 29-48. [Arana Martija, «Prólogo»]

Barrass, Tine, «The language of J. M. Prat’s Catalan New Testament», Estudis Romànics (Barcelona) 13 (1963-1968) [= Estudis de Lingüística i Filologia Catalanes dedicats a la memòria de Pompeu Fabra en el centenari de la seva naixença, vol. 2] 317-347.— És part de la seva tesi. [Barrass, «The language»]

—, «The Catalan New Testament and the British and Foreign Bible Society. 1820-1888», tesi doctoral inèdita presentada al Girton College (Cambridge), dipositada a la Cambridge University Library, on es pot consultar (no se’n poden fer reproduccions sense permís dels hereus de l’autora).— Sobre el Nou Testament traduït per Josep Melcior Prat i Colom (Solà) i publicat, en primera edició, a Londres l’any 1832. Des de l’any 2007 es poden consultar fotocòpies d’aquesta tesi a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, on foren dipositades per l’Associació Bíblica de Catalunya amb autorització del germà i hereu de l’autora, Sr. Coos J.L. de Vries. [Barrass, «The Catalan New Testament»]

Bonet i Baltà, Joan, «La Renaixença que no ens deixà la Bíblia catalana en publicà fraccions escollides», Estudis Universitaris Catalans (Barcelona) 27 (1992) [= Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença (18-22 de desembre de 1984), vol. 1] 299-316. [Bonet i Baltà, «La Renaixença»]

—, «La Bíblia en llengua vulgar en els Països Catalans després de l’autorització emesa per la Inquisició», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 4 (1979) 167-212.— Publicat posteriorment en Joan Bonet i Baltà, L’Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença, Barcelona: PAM, 1984, pp. 385-440. [Bonet i Baltà, «La Bíblia en llengua vulgar»]

Capó i Fuster, Carme, «Esforços per introduir la lectura de la Bíblia a Espanya a principis del s. xix (1808-1821). El paper de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera», en I Congrés d’Història de l’Església Catalana des dels orígens fins ara, vol. 2, Solsona, 1993, pp. 287-299. [Capó i Fuster, «Esforços»]

Casanellas i Bassols, Pere, «Josep Melcior Prat i Solà en el cent cinquantè aniversari de la seva mort», Revista de Catalunya (Barcelona) 208 (juliol-agost 2005) 3-8.— Correcció d’errata p. 6, lín. 1: Hi diu: «vint mil exemplars»; hi ha de dir: «vuit mil exemplars». [Casanellas, «Josep Melcior Prat i Solà»]

Casanova, Manuel Enrique, Elogio fúnebre del ilustre señor D. José Melchor Prat, […] leído en la Sociedad Económica del 2 de febrero de 1856, Barcelona, 1856. [Casanova, Elogio fúnebre]

Cortès, Àngel, «“Lo Nou Testament” de Josep Melcior Prat i Colom», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya núm. 21 (1982) 14-15.— Breu resum sobre la gestió i publicació de Lo Nou Testament, amb algunes inexactituds (p. ex., nota 1: «Aquest [Josep Melcior Prat i Colom] és el pseudònim amb què es publicà la traducció. El nom autèntic del polític català és Josep Melcior Prat i Solà»; en realitat, les quatre edicions del volum es van publicar anònimes). [Cortès, «“Lo Nou Testament”»]

Ferrer i Costa, Joan, «Aproximació panoràmica a les traduccions bíbliques catalanes de començament del segle xx», en Ortín, Marcel – Pujol, Dídac, Llengua literària i traducció (1890-1939), Lleida: Punctum & Trilcat, 2009, pp. 33-49. [Ferrer i Costa, «Aproximació panoràmica»]

Gili, Joan, «A l’entorn del Nou Testament en català imprès a Londres l’any 1832», Bulletin of Spanish Studies 20 (1943) 243-246. [Gili, «A l’entorn del Nou Testament»]

Jardí, Enric, «El cas del “Nou Testament”», en Antoni Puigblanch: Els precedents de la Renaixença (Biblioteca Biogràfica Catalana 22), Barcelona: Aedos, 1960, pp. 195-208. [Jardí, «El cas del “Nou Testament”»]

Jorba, Manuel, «Presentació de Lo Nou Testament. Traducció de Josep Melcior Prat», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Tarragona) núm. 101 (gener 2009) 57-64. [Jorba, «Presentació de Lo Nou Testament»]

Olives Canals, Santiago, Bergnes de las Casas, helenista y editor (1801-1879) (Filología Clásica 5), amb un pròleg de Jordi Rubió i Balaguer, Barcelona: Escuela de Filología del CSIC., Instituto Nebrija, 1947.— Algunes dades sobre Josep Melcior Prat i Solà (especialment pp. 184-186; veg. també l’índex onomàstic, s.v. Prat Colom, José Melchor). [Olives, Bergnes]

Oriol i Bernadet, Josep, Elogio del ilustre señor don José Melchor Prat, gobernador civil que fué de Lérida, Tarragona, Córdoba y Oviedo, miembro de las Sociedades económicas de estas provincias y de las de Barcelona, Madrid y Liébana; individuo de las Academias de Ciencias naturales y artes, de Buenas letras y de Medicina de Barcelona, y sócio de otras corporaciones científicas, literarias y filantrópicas del reino. Leido en la sesion pública celebrada por la Academia de Ciencias Naturales y Artes en 19 de octubre de 1856, Barcelona: Imprenta y Librería Politécnica de Tomás Gorchs, 1856.— Cita Casanova, Elogio fúnebre i sembla més precís en algunes dades biogràfiques. [Oriol, Elogio]

Paredes i Baulida, Maria, Antoni Febrer i Cardona, un humanista il·lustrat a Menorca: 1761-1841 (Textos i Estudis de Cultura Catalana 49), Barcelona: Curial, 1996.— Pp. 311-330: bibliografia. Antoni Febrer i Cardona és l’autor d’unes traduccions inèdites del llibre dels Salms i de diversos càntics de l’Antic Testament i del Nou Testament. [Paredes, Antoni Febrer i Cardona]

—, «Notes sobre una versió literària dels Salms feta a Menorca el 1840», en Miscel·lània Jordi Carbonell (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 23), vol. 2, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat & al., 1991, pp. 45-85. [Paredes, «Notes»]

—, «La recuperació d’una figura cabdal de la Il·lustració menorquina: Antoni Febrer i Cardona (1761-1841)», Llengua & Literatura (Barcelona) 6 (1994-1995) 483-490. [Paredes, «La recuperació»]

Puig i Tàrrech, Armand, «Dues traduccions catalanes dels Psalms en el segle XIX», en Ferrando, Antoni (ed.), Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, vol. 8: Àrea 7. Història de la llengua, València: Institut de Filologia Valenciana, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989, pp. 693-698. [Puig i Tàrrech, «Dues traduccions»]

—, «Tomàs Sucona, primer traductor modern dels Salms al català», Revista Catalana de Teologia 20 (1995) 277-292. [Puig i Tàrrech, «Tomàs Sucona»]

—, «Les traduccions bíbliques catalanes en el segle XIX», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 12 (1987) 97-116. [Puig i Tàrrech, «Les traduccions bíbliques»]

Rainey, W. H., The Catalonian New Testament. Bible in the World, British and Foreign Bible Society, 1931. [Rainey, Catalonian NT]

Rubió i Balaguer, Jordi, Història de la literatura catalana, vol. 3 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer 5, Biblioteca Abat Oliba 51), Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986. [Rubió i Balaguer, Història de la literatura catalana, vol. 3]

—, Il·lustració i Renaixença, pròleg de Joaquim Molas (Obres de Jordi Rubió i Balaguer 7, Biblioteca Abat Oliba 70), Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989. [RUBIÓ I BALAGUER, Il·lustració i Renaixença]

—, «La traducció al català del Nou Testament», en ídem, Història de la literatura catalana, III (Obres de Jordi Rubió i Balaguer 5, Biblioteca Abat Oliba 51), Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986, pp. 328-331. [Rubió i Balaguer, «La traducció»]

Serrallonga, Segimon, «El Càntic dels Càntics de Verdaguer», Anuari Verdaguer (Vic) 9 (1995-1996) 89-113. [Serrallonga, «El Càntic dels Càntics»]

Ventura, Jordi, Els heretges catalans (Col·lecció Antílop 12), Barcelona: Selecta, 21976 (11963).— Sobre Lo Nou Testament traduït per Josep Melcior Prat: pp. 182-189 i 190-194. [Ventura, Els heretges catalans]

1.7. Versions en altres llengües romàniques

Avenoza, Gemma, La biblia de Ajuda y la «Megil·lat Antiochus» en romance (Biblioteca de Filología Hispánica 25), Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2001. [Avenoza, La biblia de Ajuda]

—, Biblias castellanas medievales, San Millán de la Cogolla: Instituto de Orígenes del Español – Cilengua, 2011.— Inclou un CD amb la reproducció majoritàriament en color de totes les il·lustracions (facsímils de manuscrits i altres) impreses en blanc i negre en el volum. Recensió: F. Javier Pueyo Mena, Sefarad, 71 (2011) 471-500. [Avenoza, Bíblias castellanas medievales]

—, «Las traducciones de la Biblia en castellano en la edad media y sus comentarios», en Olmo Lete, Gregorio del, La Bíblia en la literatura española, vol. 1, tom 2: Edad media. El texto: fuente y autoridad, Madrid: Trotta, 2008, pp. 13-75. [Avenoza, «Las traducciones de la Biblia en castellano»]

—, «Traducciones medievales de la Biblia al portugués», en Pomer Monferrer, Luis, & al., Les literatures antigues a les literatures medievals, Amsterdam: Adolf M. Hakkert, 2009, pp. 7-27. [Avenoza, «Traducciones medievales de la Biblia al portugués»]

Avenoza, Gemma – Enrique-Arias, Andrés, «Bibliografia sobre las biblias romanceadas castellanas medievales. Cuaderno bibliográfico, nº 28», Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval 19 (2005) 409-451. [Avenoza – Enrique-Arias, «Bibliografía»]

Berger, Samuel, La Bible romane au Moyen Âge: Bibles provençales, vaudoises, catalanes, italiennes, castillanes et portugaises, Ginebra: Slatkine, 1977.— Articles reimpresos de Romania vols. 18, 19, 23 i 28. Inclou els dos articles de Paul Meyer publicats en Romania vol. 18. [Berger, La Bible romane]

—, La Bible française au Moyen Âge. Étude sur les plus anciennes versions de la Bible écrites en prose de langue d’oïl, París, 1884 (reimpressió: Ginebra: Slatkine Reprints, 1967). [Berger, La Bible française]

—, «La Bible italienne au Moyen Âge», Romania (París) 23 (1894) 358-431.— Reimprès en S. Berger, La Bible romane, pp. 154-227. [Berger, «La Bible italienne»]

—, «Les Bibles castillanes», Romania (París) 28 (1899) 360-408, 508-567, amb un apèndix titulat «Appendice: Note sur les Bibles portugaises», a cura de C. Michaëlis de Vasconcellos i S. Berger.— Reimprès en S. Berger, La Bible romane, pp. 229-339. [Berger, «Les Bibles castillanes»]

—, «Les bibles provençales et vaudoises», Romania (París) 18 (1889) 353-422.— Reimprès en S. Berger, La Bible romane, pp. 5-76. [Berger, «Les bibles provençales»]

—, «Nouvelles recherches sur les Bibles provençales et catalanes», Romania (París) 19 (1890) 505-561.— Reimprès en S. Berger, La Bible romane, pp. 903-151. [Berger, «Nouvelles recherches»]

Bogaert, Pierre-Maurice, Les Bibles en français. Histoire illustrée du Moyen Âge à nous jours, Turnhout: Brepols, 1991. [Bogaert, Les Bibles en français]

—, «Un emprunt au judaïsme dans la tradition médiévale de l’histoire de Judith en langue d’oïl», Revue Théologique de Louvain (Louvain-la-Neuve) 31 (2000) 344-361. [Bogaert, «Un emprunt au judaïsme»]

D’Addezio, A., «Una bibbia spagnola nella Biblioteca di Brera», Aevum (Milà) 72 (1998) 439-446. [D’addezio, «Una bibbia spagnola»]

Enrique-Arias, Andrés, «Apuntes para una caracterización de la morfosintaxis de los textos bíblicos medievales en castellano», en Kabatek, Johannes (ed.), Sintaxis histórica del español y cambio lingüístico: Nuevas perspectivas desde las tradiciones discursivas, Frankfurt del Main: Vervuert, Madrid: Iberoamericana, 2008, pp. 109-125. [Enrique-Arias, «Apuntes para una caracterización de la morfosintaxis»]

— (ed.), La Biblia Escorial I.I.6. Transcripción y estudios ( Biblias Hispánicas, Colección Digital), Logroño: Cilengua. Fundación San Millán de la Cogolla, 2010.— Amb un CD que conté, a més dels estudis, la transcripció paleogràfica del text. [Enrique-Arias, La Biblia Escorial I.I.6.]

—, «Biblias romanceadas e historia de la lengua», en Company Company, Concepción – Moreno de Alba, José G. (coords.), Actas del VI Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española (4-8 septiembre de 2006), vol. 2, Madrid: Arco Libros, 2008, pp. 1781-1794. [Enrique-Arias, «Biblias romanceadas e historia de la lengua»]

—, «Diferentes modelos de traducción en las versiones castellanas del libro de Isaïas: un estudio cuantitativo », en Trotter, David (ed.), Actes du XXIVe Congrès International de Linguistique et de Philologie Romanes (Aberystwyth, 2004), vol. 1, Tübingen: Max Niemeyer, 2007, pp. 339-349. [Enrique-Arias, «Diferentes modelos de traducción Isaïas»]

—, «Lingua eorum – la lengua d’ellos. Sobre la suerte de un calco sintáctico del latín en la historia del español», Bulletin of Hispanic Studies 89 (2012) 813-829. [Enrique-Arias, «Lingua eorum»]

—, «Nuevos recursos electrónicos para el estudio de las traducciones españolas medievales de la Biblia: La página web y el Corpus Biblia Medieval», Memoria Ecclesiae (Oviedo) 38 (2013) 149-161. [Enrique-Arias, «Nuevos recursos electrónicos»]

—, «Sobre el parentesco entre la Biblia de Alba y la Biblia de la Real Academia de la Historia ms. 87», Romance Philology (Turnhout) 59 (2006) 241-263. [Enrique-Arias, «Sobre el parentesco»]

—, «Texto subyacente hebreo e influencia latinizante en la traducción de la Biblia de Alba de Moisés Arragel», en Alsina, Victoria, & al., Traducción y estandarización de la traducción en la historia de los lenguajes especializados. La incidencia de la traducción en la historia de los lenguajes especializados, Madrid: Iberoamericana, Frankfurt del Main: Vervuert, pp. 99-111. [Enrique-Arias, «Texto subyacente hebreo e influencia latinizante»]

—, «Las traducciones de eius e illius en las biblias romanceadas. Nuevas perspectivas para el estudio de la expresión de la posesión en español medieval», en Döhla, Hans-Jörg – Montero Muñoz, Raquel – Báez de Aguilar González, Francisco (eds.)., Lenguas en diálogo: el iberorromance y su diversidad lingüística y literaria. Ensayos en homenaje a Georg Bossong., Frankfurt del Main: Vervuert, Madrid: Iberoamericana, 2008, pp. 125-141. [Enrique-Arias, «Las traducciones de eius e illius»]

Enrique-Arias, Andrés – Matute Martínez, Cristina, «El estudio morfosintáctico de la lengua de la Bíblia de Alba: un acercamiento a la variación discursiva y dialectal del español en el siglo xv», en Iliescu, Maria – Danler, Paul – Siller-Runggaldier, Heidi, Actes du XXVe Congrès International de Linguistique et de Philologie Romanes (Innsbruck, 3-8 septembre 2007), vol. 6, Berlín: Walter de Gruyter, 2010, pp. 115-123. [Enrique-Arias – Matute Martínez, «El estudio morfosintáctico Biblia de Alba»]

Enrique-Arias, Andrés – Pueyo Mena, F. Javier, «La Biblia completa del Marqués de Santillana», Revista de Filología Española 97/1 (2017) 35-68. [Enrique-AriasPueyo Mena, «La Biblia completa»]

Escandell Proust, Isabel, «Códices bíblicos del taller de Magister Raimundus en Vic (Cataluña)», Lusitania Sacra 34 (2016) 223-251.— Sobre la probable procedència catalana del codi bíblic en francès de la «Bible du XIIIème siècle», Bern, Burgerbibliothek, cod. 28. [Escandell, «Códices biblicos»]

Leonardi, Lino (ed.), La Bibbia in italiano tra Medioevo e Rinascimiento = La Bible italienne au Moyen Âge et à la Renaissance. Atti del Convegno di Studi Promosso della Fondazione Ezio Franceschini e dall’École Française de Rome (Firenze, Certosa del Galluzzo, 8-9 novembre 1996) (Millennio Medievale, Agiografia e Bibbia in Lingua, 10), Florència: SISMEL, Edizioni del Galluzzo, 1998. [Leonardi, La Bibbia in italiano]

Light, Laura, «French Bibles c. 1200–30: a new look at the origin of the Paris Bible», en Gameson, Richard (ed.), The medieval Bible: Its production, decoration and use, Cambridge: Cambridige University Press, 1994, pp. 155-176. [Light, «French Bibles»]

Meyer, Paul, «Fragment d’une version provençale inconnue du Nouveau Testament», Romania (París) 18 (1889) 430-438.— Reimprès en S. Berger, La Bible romane, pp. 84-92. [Meyer, «Fragment»]

—, «Recherches linguistiques sur l’origine des versions provençales du Nouveau Testament», Romania (París) 18 (1889) 423-429.— Reimprès en S. Berger, La Bible romane, pp. 77-83. [Meyer, «Recherches linguistiques»]

Morreale, Margherita, Escritos escogidos de lengua y literatura española, edición de José Luis Rivarola y José Pérez Navarro, Madrid: Gredos, 2006. [Morreale, Escritos escogidos]

Nüesch, Hans-Rudolf, Altwaldensische Bibelübersetzung Manuskript Nr. 8 der Bibliothèque Municipale de Carpentras (Romania Helvetica 92 A, 92 B), Berna: Francke, 1979, 2 vols.— El manuscrit és del segle xiii. Conté el Nou Testament, Pr, Ecle, Ct (sols fins a 8,14), Sv (fins a 12,1), Ecli (fins a 16,4). El primer volum de Nüesch conté la introducció i la transcripció, i el segon volum, un estudi lingüístic i un glossari. [Nüesch, Altwaldensische Bibelübersetzung Manuskript]

Pueyo Mena, F. Javier – Enrique-Arias, Andrés, «Innovación y tradición en el léxico de las traducciones bíblicas castellanas medievales: el uso de cultismos y voces patrimoniales en las versiones del siglo xv», Anuario de Estudios Medievales 45/1 (2015) 357-392. [Pueyo MenaEnrique-Arias, «Innovación y tradición en el léxico»]

Pueyo Mena, F. Javier – Enrique-Arias, Andrés, «Los romanceamientos castellanos de la Biblia Hebrea compuestos en la Edad Media: manuscritos y traducciones», Sefarad 73/1 (2013) 165-224. [Pueyo MenaEnrique-Arias, «Los romanceamientos castellanos»]

Rodríguez Molina, Javier – Enrique-Arias, Andrés, «Si as a Q-particle in old Spanish», en Bouzouita, Miriam  – Sitaridou, Ioanna – Pato, Enrique, Studies in historical Ibero-Romance morpho-syntax, Amsterdam: John Benjamins, 2018, pp. 249-274. [Rodríguez MolinaEnrique-Arias, «Si as a Q-particle»]

Sneddon, Clive R., «The origins of the Old French Bible: The significance of Paris, BN, MS fr. 899», Studi Francesi 43, fasc. 1 = núm. 127 (gener-abril 1999) 1-13. [Sneddon, «The origins»]

Wunderli, Peter, «Die mittelalterlichen Bibelübersetzungen in Südfrankreich», Zeitschrift für Religions- und Zeitgeschichte 22 (1970) 97-112. [Wunderli, «Die mittelalterlichen Bibelübersetzungen in Südfrankreich»]

—, Die okzitanischen Bibelübersetzungen des Mittelalters: Gelöste und ungelöste Fragen, Frankfurt del Main: Vittorio Klostermann, 1969. [Wunderli, Die okzitanischen Bibelübersetzungen].

—, La plus ancienne traduction provençale (XIIe s.) des chapitres xii à xvii de l’Évangile de Saint Jean (British Museum, ms. Harley 2928) (Bibliothèque Française et Romane. Série D, Initiation, textes et documents 4), amb una introducció, notes i glossari, París, 1969. [Wunderli, La plus ancienne traduction provençale]

1.8. Versions llatines

Alturo i Perucho, Jesús, «Corpus biblicum medii aevi Cataloniae. Códices, fragmentos, membra disiecta y referencias literarias. Una primera aproximación», Memoria Ecclesiae (Oviedo) 38 (2013) 69-114.— Sobre la Vulgata a Catalunya en els segles ix-xii. Projecte. «Es lo que en esta ocasión pretendo con la presentación tan solo de una primera y muy imperfecta aproximación a lo que quiere ser un Corpus biblicum Medii Aevi Cataloniae (saec. ix-xii), con la consideración de todas sus fuentes para recoger los materiales que permitan una historia de sus manuscritos; no de sus textos, de momento» (p. 71)’. [Alturo, «Corpus bilbicum»]

Avril, François, Manuscrits enluminés de la Péninsule Ibérique (Manuscrits Enluminés de la Bibliothèque Nationale), París: Bibliothèque Nationale, 1982.— Entre les Vulgates d’origen català, inclou Latin 39 (4t quart segle xiii) i Latin 30 (3r-4t quarts segle xiii). [Avril, Manuscrits]

Ayuso Marazuela, Teófilo, «Los elementos extrabíblicos de la Vulgata», Estudios Bíblicos (Madrid) 2 (1943) 133-187. [Ayuso, «Los elementos extrabíblicos»]

Berger, Samuel, Histoire de la Vulgate pendant les premiers siècles du Moyen Âge, París, 1893 (reimpressió: Hildesheim – Nova York: Georg Olms, 1976). [Berger, Histoire de la Vulgate]

—, Les préfaces jointes aux livres de la Bible dans les manuscrits de la Vulgate. Mémoire posthume de M. —. Extrait des mémoires présentés par divers savants à l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ire série, tome XI, IIe partie, París: Imprimerie Nationale – Librairie C. Klincksieck, 1902. [Berger, Les préfaces]

Bover, José Mª., «La Vulgata en España», Estudios Bíblicos (Madrid) 1 (1941-1942) 11-40, 167-185. [Bover, «La Vulgata en España»]

Bruyne, Donatien de, «Étude sur les origines de la Vulgate en Espagne», Revue Bénédictine (Maredsous) 21 (1914) 373-401. [Bruyne, «Étude»]

—, Préfaces de la Bible latine, Namur, 1920. [Bruyne, Préfaces]

—, Sommaires, divisions et rubriques de la Bible latine, Namur, 1914. [Bruyne, Sommaires]

Casanellas i Bassols, Pere, «L’edició de la Vulgata en la Bíblia del segle xiv del “Corpus Biblicum Catalanicum” i les vulgates catalanollenguadocianes dels segles xiii-xiv», en Martínez Gázquez, José – Cruz Palma, Óscar de la – Ferrero Hernández, Cándida (eds.), Estudios de latín medieval hispánico. Actas del V Congreso Internacional de Latín Medieval Hispánico (Barcelona, 7-10 de septiembre de 2009) (Millenio Medievale 92, Strumenti e Studi n. s. 30), Florència: Sismel, Edizione del Galluzzo, 2011, pp. 1059-1070. [Casanellas, «L’edició de la Vulgata»]

Denifle, H., «Handschriften der Bible-Correctorien des 13. Jahrhunderts», Archiv für Literatur- und Kirchengeschichte (Berlín) 4 (1888) 263-311, 471-601. [Denifle, «Handschriften der Bible-Correctorien»]

Escandell Proust, Isabel, «En torno a la Biblia latina BS75 1297 (University of California, Santa Barbara Library)», Hortus Artium Medevalium (Brepols) 20 (2014) 332-338. [Escandell Proust, «En torno a la Biblia latina BS75 1297»]

Escrits dels bisbes catalans del primer mil·lenni (Clàssics del Cristianisme 27), introd. d’Antoni Pladevall, trad. de Jaume Fàbregas i Josep Amengual, Barcelona: Edicions Proa, 1992. [Escrits dels bisbes catalans]

Gathercole, Simon, «Tobit in Spain: Some preliminary comments on the relations between the old Latin witnesses», en Bredin, Mark (ed.), Studies in the book of Tobit: A multidisciplinary approach, Londres: T. & T. Clark International, 2006, pp. 5-11. [Gathercole, «Tobit in Spain»]

Gros i Pujol, Miquel dels Sants, «Fragments de bíblies llatines del Museu Episcopal de Vic», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 3 (1978) 153-171.— Des de final del segle ix a mitjan segle xiv. [Gros, «Fragments»]

Houghton, H. A. G., The Latin New Testament: A guide to its early history, texts and manuscripts, Oxford: Oxford University Press, 2016. [Houghton, The Latin New Testament]

Light, Laura, «Versions et révisions du texte biblique», en Riché, Pierre – Lobrichon, Guy (eds.), Le Moyen Âge et la Bible (Bible de Tous les Temps 4), París: Beauchesne, 1984, pp. 55-93.— Bibliografia pp. [621]-630. [Light, «Versions et révisions»]

Lobrichon, Guy, La Bible au Moyen Âge, París: Éditions A. et J. Picard, 2003. [Lobrichon, La Bible]

Metzger, Bruce M., The early versions of the New Testament: Their origin, transmission, and limitations, Oxford: Clarendon Press, 1977 (reimprès 2001). [Metzger, The early versions]

Morey, James H., «Peter Comestor, Biblical paraphrase, and the medieval popular Bible», Speculum: A Journal of Medieval Studies (Massachusetts) 68 (1993) 6-35. [Morey, «Peter Comestor»]

Mundó, Anscari M., Les bíblies de Ripoll: Estudi dels mss. Vaticà, lat. 5729 i París, BNF, lat. 6 (Studia e Testi 408), Vaticà: Biblioteca Apostolica Vaticana, 2002. [Mundó, Les bíblies de Ripoll]

—, «El Commicus palimpsest París lat. 2269. Amb notes sobre litúrgia i manuscrits visigòtics a Septimània i Catalunya», en Liturgica 1. Cardinali I. A. Schuster in memoriam (Scripta et Documenta 7), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1956, pp. 151-278. [Mundó, «El Commicus»]

—, «La cultura artística escrita», en Pladevall i Font, Antoni (dir.), Catalunya romànica, vol. 1: Introducció a l’estudi de l’art romànic català, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pp. 133-162. [Mundó, «La cultura»]

—, «Darrers estudis entorn de les bíblies de Ripoll», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Barcelona) 8 (1997) 9-15. [Mundó, «Darrers estudis»]

Paleo Porta, Eulalia, «La biblia de Lleida: Una bíblia gigante del siglo xii», Memoria Ecclesiae (Oviedo) 38 (2013) 587-610. [Paleo, «La biblia de Lleida»]

Puig i Tàrrech, Armand, «La Bíblia llatina en els països de llengua catalana fins al segle XIII», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 28 (2003) 103-134. [Puig i Tàrrech, «La Bíblia llatina»]

Pujol i Tubau, Pere, «El manuscrit de la Vulgata de la catedral d’Urgell», Butlletí de la Biblioteca de Catalunya (Barcelona) 6 (1923) 98-145. [Pujol, «El manuscrit»]

Quentin, Henri, Mémoire sur l’établissement du texte de la Vulgate. 1èrepartie: Octateuque (Collectanea Biblica Latina 6), Roma: Desclée et Cie, París: J. Gabalda, 1922. [Quentin, Mémoire]

Sastre Portella, Josep, La Carta de Sever de Menorca. Anàlisi de les principals citacions bíbliques, Maó: Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura, 2000. [Sastre, La Carta]

Stegmüller, Fredericus, Repertorium Biblicum Medii Aevi, Madrid: C.S.I.C., 1950-1980, 11 vols. [Stegmüller, Repertoriuum]

2. EDICIONS CRÍTIQUES I ALTRES EDICIONS DE TEXTOS ANTICS (INCLOENT-HI TEXTOS PARABÍBLICS)

2.1. Versions catalanes medievals

Aramon i Serra, Ramon, «“De gran dolor ab mortal pena” (assaig d’edició crítica)», en Homenaje a Johannes Vincke, vol. 1, Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Goerres-Gesellschaft zur Pflege der Wissensschaft, 1963-1963, pp. 265-278.— Edició dels Planys de la Verge. [Aramon, «De gran dolor»]

—, «Dos textos versificats en català de la carta tramesa del cel», Estudis Universitaris Catalans (Barcelona) 14 (1929) 279-298.— Introducció sobre l’Epístola de Jesucrist o Carta tramesa del cel i cinc manuscrits catalans que la contenen (BNP, ms. esp. 486, ff. 307-309v; Franciscans de Vic, ms. C23, ff. 79v-82 i 82v-85v; BUB, ms. 151 (olim 21-4-1), ff. 270-278; BC, ms. 732, ff. 2-11; BC, ms. 451, ff. 88v-95v) i edició en columnes paral·leles dels dos manuscrits últims, en què el text és versificat. [Aramon, «Dos textos versificats»]

Baraut, Cebrià, «Un fragment de la versió catalana de la Postilla super Psalmos de Nicolau de Lira», en DÍAZ, Romuald M. (ed.), Miscellánea biblica B. Ubach, Montserrat, 1953, pp. 279-286.— Sobre el ms. 159 de Ripoll, del segle xiv, que, sota l’epígraf Opus Nicolay de Lira, conté uns fragments catalans de l’exposició del salm 118 (= 119). El text català que és editat (folis 83r-86v) comprèn el text dels setze primers versos (i la resta, folis 87r-108r, el text original llatí). [Baraut, «Un fragment»]

Bohigas, Pere, «Dos fragments catalans dels Evangelis, restes de la traducció de la Bíblia de Bonifaci Ferrer», en ídem, Aportació a l’estudi de la literatura catalana (Biblioteca Abat Oliba 23), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982, pp. 77-93.— Edició de dos fulls fragmentaris dels evangelis de Marc (14,5-15,15, amb llacunes) i de Lluc (2,16-29; 3,30-38; 4,1-2), descoberts per Fèlix Torres Amat, i posterior confrontació amb els altres manuscrits existents. La conclusió és que aquests fragments contenen la versió de la Bíblia del segle xv o Bíblia valenciana, atribuïda a Bonifaci Ferrer. Publicat primerament en Saggi e ricerche in memoria di Ettore Li Gotti, vol. 1, Palerm, 1962. [Bohigas, «Dos fragments»]

Codina i Formosa, Joan-Baptista, «Fragmentos de los libros de los Macabeos en lengua catalana», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (Barcelona) 8 (1916) 361-372.— Publica el manuscrit català del segle xv que conté el text, basat en els llibres dels Macabeus, editat posteriorment per Jaume Riera i Sans amb el títol més apropiat de Història del malvat rei Antíocus (Barcelona: Edicions del Mall, 1981). [Codina, «Fragmentos»]

Colón, Germà, Llibre d’hores (Els Nostres Clàssics A-87), Barcelona: Barcino, 1969. [Colón, Llibre d’hores]

Coromines, Joan, «Les Llegendes Rimades de la Bíblia de Sevilla», en ídem, Lleures i converses d’un filòleg (El Pi de les Tres Branques 2-3), Barcelona: Club Editor, 21974, pp. 217-245.— Publicat primerament en anglès en la Hispanic Review (Filadèlfia), 27, 361-383. [Coromines, «Les Llegendes Rimades»]

Costa Catala, Joan, Els salms de la Biblia de Paris i el salteri de la seu de Valencia (Estudi comparatiu i transcripcio) (Serie Filológica 15), València: Real Academia de Cultura Valenciana, Aula de Humanidades y Ciencias, 1995. Recensió: Armand Puig i Tàrrech, Arxiu de Textos Catalans Antics 18 (1999) 829-832. [Costa, Els salms]

—, Nou Testament (Ms. Marmoutier, s. XIV), València, 2002, 2 vols.— Vol. 1: introducció i transcripció del Nou Testament. Vol. 2: facsímil del Nou Testament (no dels altres dos textos que conté el ms.). Recensió: Joan M. Furió Vayà, Arxiu de Textos Catalans Antics 25 (2006) 624-628. [Costa, Nou Testament]

Daniel de Molins de Rei, «Notes sobre la “Lletra caiguda del cel”. Les versions catalanes en prosa», Estudis Franciscans (Barcelona) 43 (1931) 53-94.— Estudi sobre la Lletra caiguda del cel o Epístola de Jesucrist: contingut, origen, difusió a Occident i a Orient, versions catalanes (onze en total: nou de medievals, set en prosa i dues rimades; dues del segle xix). Edició en columnes paral·leles de cinc de les set versions catalanes medievals en prosa i del text llatí que és a la base d’aquestes versions; una altra versió catalana medieval és editada separadament perquè no té relació amb el mateix text llatí; la setena versió no és editada perquè ofereix poques variants respecte a algunes de les editades. [Daniel de Molins de Rei, «Notes»]

Escartí, Vicent Josep, «Un fragment de Bíblia catalana a l’Arxiu del Regne de València», Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) 10 (1991) 261-273.— Estudi i transcripció d’un full de pergamí que conté el text català de 4Re 23,27-25,24, segons la mateixa versió de La Bíblia del segle xiv. [Escartí, «Un fragment»]

Foulché-Delbosc, Raymond (ed.), Cant dels cants, transcripció de Raymond Foulché-Delbosc, Barcelona: Serra germans e Russell, 1906.— Transcripció dels folis 305v-308r del ms. Peiresc (París, Bibliothèque nationale de France, ms. esp. 3). [Foulché-Delbosc, Cant dels cants]

García Sempere, Marinela – Martín Pascual, Llúcia, «La Passió catalana de París», Revista de Filología Románica 20 (2003) 235-266.— Nova edició i estudi del text que comença «que si no y prenem qualque consell», conservat en un ms. de la BNP ( ms. esp. 472, ff. 14-21r), que ja havia estat editat per Pere Bohigas. [García SempereMartín Pascual, «La Passió»]

Gudiol i Cunill, Josep, Una antiga traducció catalana dels quatre evangelis (Còdex del Palau), transcripció precedida d’una introducció, Vic: Fulla Dominical, 1911. [Gudiol, Una antiga traducció catalana]

Hook, David, The Destruction of Jerusalem. Catalan and Castilian texts (King’s College London Medieval Sutdies 1), Londres: King’s College London Centre for Late Antique Medieval Studies, 2000.— De la versió catalana de l’obra, edita la que anomena versió II, basant-se en el ms. 710 de la Biblioteca de Catalunya, l’únic complet. [Hook, The Destruction of Jerusalem]

Izquierdo, Josep, «Els llibres neotestamentaris a la Bíblia Rimada e en Romans de la BCC de Sevilla, ms 7-7-6», tesi doctoral inèdita presentada a la Universitat de València, València, 1995. [Izquierdo, «Els llibres neotestamentaris»]

Marín, Tomàs, «Fragmento de un libro de horas romanceado (Siglo XIV)», Hispania Sacra (Barcelona – Madrid) 9 (1956) 175-179.— Estudi i transcripció de dos folis conservats a la Biblioteca Capitular de Tarazona, que contenen una petitat part de l’ofici de la Mare de Déu en català (final de sexta i inici de nona) i, per tant, el salm 128 (= 129) sencer. [Marín, «Fragmento»]

Martí, Sadurní, «Innocenci III, Exposició dels salms penitencials», tesi doctoral inèdita presentada a la Universitat de Girona.— Edició de la traducció catalana de l’Exposició, que ens ha arribat en un únic manuscrit, de la fi del segle xiv o inici del xv (Barcelona, Biblioteca Universitària, ms. 70). [Martí, «Innocenci III»]

Moliné i Brasés, Ernest, «Llegendes rimades de la Bíblia de Sevilla», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (Barcelona) 5 (1909-1910) 394-411.— Publica per primer cop el text complet de les Llegendes rimades. [Moliné i Brasés, «Llegendes rimades»]

—, «Passió, mort, resurrecció i aparicions de N. S. Jesucrist», Estudis Universitaris Catalans (Barcelona) 3 (1909) 65-74, 155-159, 260-264, 349-351, 459-463, 542-546; 4 (1910) 9-109, 499-508.— Publica el text del ms. 1029 de la Biblioteca Universitària de Barcelona. [Moliné i Brasés, «Passió»]

Riera i Sans, Jaume, Història del malvat rei Antíocus, Barcelona: Eds. del Mall, 1981. [Riera, Història]

—, «Paraules del rey Salamó: Versió fragmentària del llibre dels Proverbis, del segle xiv», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (Barcelona) 49 (2003-2004) 141-169.— Estudi i transcripció de la versió catalana fragmentària del llibre dels Proverbis continguda en el ms. esp. 353 de la Bibliothèque nationale de France, de París (Prov 1,1–6,34), i en el ms. 921 de la Biblioteca Nacional Española, de Madrid (Prov 1,1-3,26). [Riera, «Paraules del rey Salamó»]

—, El siddur en català dels conversos jueus (s. xv), Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1993. [Riera, El siddur]

Roís de Corella, Joan, Psalteri (Biblioteca Serra d’Or 52), introd., transcripció i actualització a cura de Joan A. López i Quiles – Vicent Ribes i Palmero, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985. [Roís de Corella, Psalteri]

—, El Psalteri de Roiç de Corella: edició gòtica imitada sobre l’incunable venecià de 1490, amb una nota editorial de Jaime Barrera, Sant Feliu de Guiíxols: Octavi Viader, 1928.— Edició basada en l’incunable de Madrid. Segueix la partició en línies de l’incunable. [Roís de Corella, El Psalteri… edició gòtica imitada]

—, Psalteri. Edició crítica (Biblioteca d’Autors Valencians 59), edició, estudi introductori i notes a cura de Josep Lluís Martos, València: Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, 2013. [Roís de Corella, Psalteri. Edició crítica]

Serra, Guillem, Compendi historial de la Bíblia, que ab lo títol de Gènesi de Scriptura trelladà del provençal a la llengua catalana mossèn Guillem Serra, en l’any M CCCC LI y ara ha fet estampar per primera vegada en Miquel Victorià Amer, a cura de Miquel Victorià Amer, Barcelona, 1873. [Serra, Compendi historial]

Suchier, Hermann, Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache, «mit einer Untersuchung fon Paul Rohde: Über die Quellen der romanischen Weltchronik», Halle: Max Niemeyer, 1883, 2 vols.— Edita textos del «Compendi historial» en català, occità i italià. [Suchier, Denkmäler provenzalischer Literatur]

Ukas, Catherine, «The Bible Rimada de Sevilla. A Critical Edition», tesi inèdita presentada a la Universitat de Toronto per a l’obtenció del doctorat en filosofia, Toronto, 1981.— Edició crítica d’una tercera part de la Bíblia rimada, fins al Quart llibre dels Reis. Des de l’any 2007 es poden consultar fotocòpies d’aquesta tesi a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, on foren dipositades per l’Associació Bíblica de Catalunya amb autorització del germà i hereu de l’autora, Sr. Coos J.L. de Vries. [Ukas, «The Bible Rimada»]

Ventura, Jordi, La Bíblia valenciana. Recuperació de la història d’un incunable en català (Biblioteca Torres Amat 12), Barcelona: Curial, 1993.— Edita el saltiri de la Bíblia valenciana, imprès a Barcelona l’any 1480, després d’un estudi sobre la història de la Bíblia valenciana. [Ventura, La Bíblia valenciana]

Villanueva, Joaquín Lorenzo, De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares, València: Oficina de D. Benito Monfort, 1791.— En l’apèndix II transcriu els següents fragments de versions bíbliques catalanes medievals: I. Dn 10,20 (no sencer); 11 (falta part del v. 11 i part del 12, part del 25 i principi del 26, final del 39 i part del 40); 12; 13 (falten els vv. 9-11 i part del 12, mig v. 17, tot el v. 18 i inici del 19, final del 48, el 49, el 50 i part del 51, part del 65) (pp. CXVII-CXXII). II. 1Ma 10,50-11,34 (darrer verset no sencer) (pp. CXXII-CXXIV). III. Ac 23,26-26,4 (darrer verset no sencer) (pp. CXXV-CXXVII). IV. Pròleg de sant Jeroni sobre l’Ap + Ap 3,17-6,4; 12,3-5.11-13; 13,2-4 (vv. 2 i 4 incomplets); 14; 15 (li falta part darrer verset = 8) (pp. CXXVII-CXXXII). V. Darrer foli de la Bíblia Valenciana, atribuïda a Bonifaci Ferrer (pp. CXXXII-CXXXV). [Villanueva, De la lección ]

2.2. Versions hebrees d’origen català

Howard, George, Hebrew Gospel of Matthew, Macon, Ga.: Mercer University Press, 1995.— Text hebreu i traducció. És una edició revisada de The Gospel of Matthew according to a primitive Hebrew text, Macon, Ga.: Mercer Univ. Press, Louvain: Peeters, 1987. [HOWARD, Hebrew Gospel]

Niclós Albarracín, Josep Vicent, El evangelio de san Mateo en hebreo (en la versión de Eben Boḥan de Shem Ṭob ibn Shaprut· – s. xiv) (España Judía, Serie I: Autores Hebreos de Sefarad), Madrid: Aben Ezra Ediciones, 2018. [Niclós, El evangelio de san Mateo en hebreo]

Profiat Duran, The polemical writings of Profiat Duran «The reproach of the Gentiles» and «Be not like unto thy fathers» [en hebreu: Kiteve polmos le-Profiat Duran «Kelimmat ha-goyyim» we-’iggeret «Al tehi ka-’avoteka», a cura de Frank Talmage, Jerusalem: The Hebrew University – The Zalman Shazar Center, 1981.— Kelimmat ha-goyyim ocupa les pp. 1-69. [Profiat Duran, The polemical writings]

2.3. Versions catalanes de la Decadència

Conques, Jeroni, Llibre de Job. Versió del segle xvi (Biblioteca Torres Amat 3), a cura de J. Riera i Sans, Barcelona: Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona – Curial, 1976. [Conques, Llibre de Job]

2.4. Versions catalanes de la Renaixença

Prat, Josep Melcior (trad.), Edició facsímil de Lo Nou Testament. Traducció de Josep Melcior Prat i Colom (Solà), pòrtic de Guillem Correa, pròleg de Daniel Giralt-Miracle, Barcelona: Consell Evangèlic de Catalunya, Departament de Publicacions, 2009.— Text de la tercera edició, de 1836, amb la portada de la primera, de 1832. [Prat, Lo Nou Testament, facsímil 2009]

—, Lo Nou Testament, trad. de Josep Melcior Prat i Colom (Solà), edició facsímil de la primera edició de Londres 1832 [el cos de l’obra és en realitat reproducció de la tercera edició, de 1836], textos introductoris d’Àngel Cortès – Joan Gonzàlez Pastor – Benjamí Planes, Barcelona: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, 1989. [Prat, Lo Nou Testament, facsímil 1989]

Verdaguer, Jacint (trad.), «Les quatre passions», trad. de Jacint Verdaguer, en Verdaguer, Jacint, Obres completes (Biblioteca Perenne 1), Barcelona: Selecta, 51974, pp. 1469-1482.— En la primera edició, de 1943, només hi ha la «Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan» (pp. 1408-1411). [Verdaguer, «Les quatre passions»]

Verdaguer, Jacint, «Las cuatro pasiones traducidas por Verdaguer», a cura de Martí de Riquer, Mediteráneo (València) núms. 9-11 (1945) 23-44. [Verdaguer, «Las cuatro pasiones»]

—, Obres completes (Biblioteca Selecta 1), Barcelona: Selecta, 1943. [Verdaguer, Obres completes 1943]

2.5. Versions occitanes

Clédat, L., Le Nouveau Testament traduit au xiiie siècle en langue provençale suivi d’un rituel cathare. Reproduction photolithographique du manuscrit de Lyon, publié avec une nouvelle édition du rituel par — (Bibliothèque de la Faculté des Lettres de Lyon 4), París, 1887 (reimpressió: Ginebra: Slatkine Reprints, 1968).— Edició facsímil, sense estudi, del següent manuscrit: Lió, Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts, ms. nº 36, del s. xiii. [Clédat, Le Nouveau Testament]

Harris, M. Roy, The Occitan translations of John XII and XII-XVII from a fouteenth-century Franciscan codex (Assisi, Chiesa Nuova MS. 9 (Transactions of the American Philosophical Society vol. 74, 4, 1985), Filadèlfia: The American Philosophical Society, 1985. [Harris, The Occitan translations]

Lespy, V. – Raymond, P. (eds.), Récits d’histoire sainte en béarnais, Pau: Société des Bibliophiles du Béarn, 1876-1877, 2 vols. [Lespy – Raymond, Récits]

Wunderli, Peter (ed.), Le Nouveau Testament de Lyon (ms. Bibliothèque de la ville A.i.54/Palais des arts 36) (Romania Helvetica 128 i 131), vol. 1: Introduction et édition critique, vol. 2: Analyse de la langue, Lexique et Index des noms, Tübingen– Basliea: A. Francke, 2009 i 2010. [Wunderli, Le Nouveau Testament de Lyon]

—, Le Nouveau Testament occitan de Paris (ms. BN fr. 2425) (Romania Helvetica 136), vol. 1: Introduction et édition critique, vol. 2: Analyse de la langue, Lexique et Index des noms, Tübingen: A. Francke, 2016. [Wunderli, Le Nouveau Testament occitan de Paris]

—, Les quatre évangiles occitans dans le Ms. BN fr. 6261 (Romania Helvetica 139), vol. 1: Introduction et édition critique, vol. 2: Analyse de la langue, Lexique et Index des noms, Tübingen: A. Francke, 2017. [Wunderli, Les quatre évangiles occitans]

2.6. Versions franceses

Abeele, L. van den, Le livre de Judit dans la Bible française du xiiie siècle, Gant, 1964.— Edició crítica inèdita. [Abeele, Le livre de Judit]

Quereuil, Michel, La Bible française du xiiie siècle. Édition critique de la Genèse (Publications Romanes et Françaises 183), Ginebra: Librairie Droz, 1988.— Recensió: Françoise Vielliard, Romania 109 (1988) 131-137. [Quereuil, La Bible française]

Sneddon, C. R., «A critical edition of the four Gospels in the thirteenth-century old french translation of the Bible», tesi doctoral inèdita presentada a St. Edmund Hall, Trinity Term, Oxford, 2 vols.— Reproduccions disponibles per mitjà del British Thesis Service, British Library, Boston Spa, Wetherby. [Sneddon, «A critical edition»]

Vercruysse, L., Le livre de Tobit. Édition critique du manuscrit français 899 de la Bibliothèque nationale de Paris, Gant: Inèdit, 1955. [Vercruysse, Le livre de Tobit]

2.7. Versions llatines

Biblia Latina cum glossa ordinaria, reimpressió facsímil de l’editio princeps d’Adolph Rusch de Strassburg 1480/1481, introd. a cura de Karlfried Froehlich – Margaret T. Gibson, Turnhout: Brepols, 1992, 4 vols.— Aquesta edició recull la glossa ordinària tal com la coneixien els lectors medievals i cal preferir-la a la de Walafrid Strabus, publicada en J. P. Migne, Patrologiae Cursus Completus, Series Secunda [Latina], 113-114. Edició en línia: <https://sites.google.com/site/glossaordinariaproject/rusch>. [Biblia Latina cum glossa ordinaria]

Biblia sacra iuxta Vulgatam Clementinam, «logicis partitionibus aliisque subsidiis ornata a Alberto Colunga, O. P. et Laurentio Turrado», Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1946 (9a ed. 1994). [Vulgata Clementina]

Biblia sacra iuxta Vulgatam versionem, a cura de Robert Weber & al., Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft, 52007 (1a ed., 1969; 4a ed., 1994), edició revisada a cura de Roger Gryson. [Vulgata Stuttgartiensis]

Biblia sacra juxta Latinam Vulgatam versionem ad codicum fidem…, a cura dels monjos benedictins de l’Abadia Pontifical de Sant Jeroni in Urbe, Roma: Typis Polyglottis Vaticanis, 1926-1995, 18 vols.— Edició crítica maior de l’Antic Testament de la Vulgata. No inclou els Salms segons l’hebreu ni els llibres 3r i 4t d’Esdres. Conté els pròlegs de sant Jeroni i les llistes de capitula. [Vulgata de l’Abadia de Sant Jeroni]

Bruyne, Donatien de, Préfaces de la Bible latine, Namur, 1920. [Bruyne, Préfaces]

—, Sommaires, divisions et rubriques de la Bible latine, Namur, 1914. [Bruyne, Sommaires]

Nouum Testamentum domini nostri Jesu Christi Latine secundum editionem s. Hieronymi ad codicum manuscriptorum fidem, a cura de John Wordsworth, Henry Julian White & al., Oxford: Clarendon, 1889-1954, 3 vols.— Edició crítica maior del Nou Testament de la Vulgata. Vol. 1: Evangelis. Vol. 2: Epístoles Paulines. Vol. 3: Ac, Epístoles Catòliques, Ap. [Nouum Testamentum Oxoniense: Editio Maior]

Nouum Testamentum Latine. Secundum editionem Sancti Hieronymi. Editio Minor, ad codicum manuscriptorum fidei, a cura de Henry Julian White – John Wordsworth. Oxford: Clarendon, 1911.— Edició crítica minor del Nou Testament de la Vulgata. No té pròlegs excepte l’«Epistula ad Damasum». Cita només vuit còdexs. Com que aquesta versió manual es va fer abans d’acabar l’edició maior (l’any 1954), a partir de la Carta als Romans no té exactament el mateix text que l’edició maior. [Nouum Testamentum Oxoniense: Editio Minor]

3. PRINCIPALS MATERIALS AUXILIARS

Acadèmia Valenciana de la Llengua, Corpus informatitzat del valencià (CIVAL) [en línia], <http://cival.avl.gva.es/cival/>. [CIVAL]

Aguiló i Fuster, Marià, Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1600, Madrid, 1923 (reimpressió facsímil: Barcelona – Sueca: Curial, 1977). [Aguiló, Catálogo]

—, Diccionari Aguiló (Biblioteca Filològica), materials lexicogràfics aplegats per Marià Aguiló i Fuster, revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1915-1934, 8 vols.— Edició facsímil: Barcelona: Editorial Alta Fulla, 1988. ISBN 84-86556-62-7. 4 vols. [Aguiló, Diccionari]

Alcover, Antoni M. – Moll, Francesc de B., Diccionari català-valencià-balear, Palma, 21964-1969 (2a edició dels dos primers volums i reimpressió dels restants; 1a edició dels dos primers volums i 1a impressió dels restants,1930-1962), 10 vols.— Edició en línia: <https://dcvb.iec.cat/>. [DCVB]

Alsina i Català, Claudi – Feliu i Montfort, Gaspar – Marquet i Ferigle, Lluís, Pesos, mides i mesures dels Països Catalans (Biblioteca de Cultura Catalana 67), Barcelona: Curial, 1990. [AlsinaFeliuMarquet, Pesos]

Alturo i Perucho, Jesús, Història del llibre manuscrit a Catalunya (Textos i documents 23), Barcelona: Generalitat de Catalunya, Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2003. [Alturo, Història]

Andolz Canela, Rafael, Diccionario aragonés: aragonés-castellano, castellano-aragonés, Saragossa: Librería General, 1977. [Andolz, Diccionario aragonés]

Avenoza, Gemma, «La bibliografia dels antics textos catalans: Accés informàtic als materials», Catalan Review 8 (1994) 9-25. [Avenoza, «La bibliografia dels antics textos catalans»]

—, «Filigranas en manuscritos hispanos: 1. Biblias romanceadas. 2. Comentarios bíblicos», Incipit 25-26 (2005-2006) 1-20. [Avenoza, «Filigranas en manuscritos hispanos»]

Badia, Lola, «Traduccions al català dels segles xivxv i innovació cultural i literària», Estudi General 11 (1991) 31-50. [Badia, Lola, «Traduccions al català»]

Badia i Margarit, Antoni Maria, Gramàtica històrica catalana (Biblioteca d’Estudis i Investigacions 4), València: Tres i Quatre, 1981.— Traducció de l’original castellà de 1951, feta per l’autor. [Badia, Gram. hist. cat.]

Balari i Jovany, Josep, Diccionario Balari: Inventario lexicográfico de la lengua catalana, a cura de Manuel de Montoliu, Barcelona, [1926-1936], 2 vols.— Vol. 1: A-C; vol. 2: D-G. Els materials no publicats es van perdre durant la guerra civil espanyola. [Balari, Diccionario]

Bassols de Climent, M., & al., Glossarium mediae Latinitatis Cataloniae, Barcelona: Universitat de Barcelona – Escola de Filologia de Barcelona del CSIC, 1960-. [GMLC]

Bastardas, Joan, «Sobre la construcció medieval “Per sarraïns a preïcar”», Estudis Universitaris Catalans (Barcelona) 23 (1979) [= Estudis de llengua i literatura catalana oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, vol. 1] 39-58. [Bastardas, «Sobre la construcció medieval»]

Batlle, Mar, & al., Gramàtica històrica de la llengua catalana (Biblioteca Abat Oliba 299), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016. [Batlle & al., Gram. hist. de la ll. cat.]

Battelli, Giulio, Lezioni di paleografia, Vaticà: Libreria Editrice Vaticana, 31986 (10a reimpressió; 1a edició: 1936). [Battelli, Lezioni]

Bayerri i Bertomeu, Enric, Los códices medievales de la catedral de Tortosa: Novísimo inventario descriptivo, Barcelona: Porter Libros, 1962. [Bayerri, Los códices medievales]

Beltran, Vicenç – Avenoza, Gemma – Soriano, Lourdes, BITECA = Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears, en PhiloBiblon [en línia], Califòrnia: Universitat de Califòrnia, 1997-2019…, <http://bancroft.berkeley.edu/philobiblon/biteca_ca.html>.— En les referències bibliogràfiques en nota indiquem l’identificador manid (manuscript identifier) per tal de facilitar les cerques de les descrip­cions de manuscrits en aquesta base de dades. Escriviu, per exemple, manid 1620 (amb cometes dobles rectes) en el camp Cerca simple de la cerca de Manuscrit/Imprès i a continuació feu clic en Cerca per localitzar amb precisió la fitxa cercada. [Beltran – Avenoza – Soriano, BITECA]

Bénédictins de Bouveret, Colophons de manuscripts occidentaux des origines au xvie siècle (Spicilegii Friburgensis Subsidia 2, 3, 4, 5, 6, 7), Fribourg: Éditions Universitaires, 1965-1982. [Bénédictins de Bouveret, Colophons]

Bíblia, Barcelona: Editorial Alpha, Fundació Bíblica Catalana, 1969. [Bíblia petita de la Fundació Bíblica Catalana]

La Bíblia. Bíblia catalana. Traducció interconfessional, Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya – Editorial Claret – Societats Bíbliques Unides, 132014 (1a ed.: 1993). [Bíblia Catalana Interconfessional / BCI]

Biblia Latina cum glossa ordinaria, reimpressió facsímil de l’editio princeps d’Adolph Rusch d’Estrasburg 1480/1481, introd. a cura de Karlfried Froehlich – Margaret T. Gibson, Turnhout: Brepols, 1992, 4 vols.— Aquesta edició recull la glossa ordinària tal com la coneixien els lectors medievals i cal preferir-la a la de Walafrid Strabus, publicada en J. P. MIGNE, Patrologiae Cursus Completus, Series Secunda [Latina], 113-114. Edició en línia: <https://sites.google.com/site/glossaordinariaproject/rusch>. [Biblia Latina cum glossa ordinaria]

La Bíblia: Versió dels textos originals i comentaris pels monjos de Montserrat, Montserrat 1926- , 25 toms (algun d’aquests format per més d’un volum). (Falten per publicar els evangelis segons Marc i segons Lluc.) [Bíblia grossa de Montserrat]

La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat, Andorra: Casal i Vall, 1965-1970, 5 vols. en format de butxaca (publicada en un sol volum: 1970). [Bíblia petita de Montserrat]

Blecua, Alberto, Manual de crítica textual (Literatura y Sociedad 33), Madrid: Castalia, 1983. [Blecua, Manual]

Blondheim, D. S., «Essai d’un vocabulaire comparatif des parlers romans des Juifs au Moyen Âge», Romania (París) 49 (1923) 1-47, 343-388, 526-569; 50 (1924) 582-590. [Blondheim, «Essai d’un vocabulaire»]

—, «Les parlers judéo-romans et la Vetus Latina», Romania (París) 50 (1924) 541-590.— Publicat en un volum amb el mateix títol a París, l’any 1925. [Blondheim, «Les parlers»]

Bohigas, Pere, Sobre manuscrits i biblioteques, pròleg d’Amadeu-J. Soberanas i Lleó, Barcelona: Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985. [Bohigas, Sobre manuscrits ]

Bohigas, Pere – Mundó, Anscari M. – Soberanas, Amadeu-J., «Normes per a la descripció codicològica dels manuscrits», Biblioteconomia núms. 77-78, 30-31 (1973-1974) 93-99. [BohigasMundóSoberanas, «Normes»]

Borao, Jerónimo, Diccionario de voces aragonesas, precedido de una introduicción filológico-histórica, pròleg i nota de Faustino Sancho y Gil, Saragossa: Diputación Provincial (Imprenta del Hospicio Provincial), 21908 (Segunda edición augmentada con las colecciones de voces usadas en la comarca de La Litera, autor Don Benito Coll y Altabás, y las de uso en Aragón, por Don Luís v. López Puyoles y Don José Valenzuela La Rosa).— Ed. 1884: «Contiene las voces que pasan de mil, que el autor reunió en un Apéndice para enriquecer el Vocabulario publicado en 1859 y las adiciones a la introduccion que pensaba hacer en la segunda edición de su obra.» Primera edició: Zaragona: Imp. y Lib. de D. Calisto Ariño, 1859. Segona edició: 1908. Bona edició en línia de les diverses edicions: <https://www.bvfe.es/es/autor/9373-borao-jeronimo.html>. [Borao, Diccionario]

Bruguera, Jordi, Llibre dels fets del rei en Jaume (Els Nostre Clàssics B-10 i 11), Barcelona: Barcino, 1991, 2 vols.— Vol. 1: Estudi filològic i lingüístic, i vocabulari integral; vol. 2: Text i glossari. [Bruguera, Llibre dels fets]

—, El vocabulari del «Llibre dels fets» del rei en Jaume (Biblioteca Sanchis Guarner 50), València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999. [Bruguera, El vocabulari]

Cappelli, Adriano, Lexicon abbreuiaturarum. Dizionario di abbreviature latine ed italiane, Milà: Ulrico Hoepli, 1929 (reimpressió: 1996). [Cappelli, Lexicon abbreuiaturarum]

Colom Mateu, Miquel, Glossari general lul·lià, Palma: Moll, 1982-1985, 5 vols. [Colom Mateu, Glossari]

Colón Domènech, Germà, Lexicografia, lèxic i crítica textual (Germà Colón d’Estudis Filològics 6), Castelló: Fundació Germà Colón Domènech, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011. [Colón Domènech, Lexicografia]

Commission Internationale de DiplomatiqueComission Internationale de Sigillographie, Folia Caesaraugustana. 1: Diplomatica et sigillographica: travaux préliminaires de la Commission Internationale de Diplomatique et de la Comission Internationale de Sigillographie…, Saragossa: Institución Fernando el Católico, CSIC, 1984. [Folia Caesaraugustana, 1]

Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (Biblioteca Romànica Hispánica, V. Diccionarios), Madrid: Gredos, 1954, 4 vols. [DCEC]

—, «De gramàtica històrica catalana: A propòsit de dos llibres», en ídem, Lleures i converses d’un filòleg (El Pi de les Tres Branques 2-3), Barcelona: Club Editor, 21974, pp. 245-275. [Coromines, «De gramàtica històrica»]

—, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona: Curial, 1980-2001, 10 vols. [DECat]

—, Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (Biblioteca Romànica Hispánica, V. Diccionarios, 7), amb la col·laboració de José A. Pascual, Madrid: Gredos, 1980-1991, 6 vols. [DCECH]

—, «Les Llegendes Rimades de la Bíblia de Sevilla», en ídem, Lleures i converses d’un filòleg (El Pi de les Tres Branques 2-3), Barcelona: Club Editor, 21974, pp. 217-245.— Publicat primerament en anglès en la Hispanic Review (Filadèlfia), 27, 361-383. [Coromines, «Les Llegendes Rimades»]

—, «Les Vides de Sants rosselloneses. Del manuscrit 44 de París», en ídem, Lleures i converses d’un filòleg (El Pi de les Tres Branques 2-3), Barcelona: Club Editor, 21974, pp. 276-362. [Coromines, «Les Vides de Sants»]

—, Entre dos llenguatges, Barcelona: Curial, 1976-1977, 3 vols. [Coromines, Entre dos llenguatges]

—, Lleures i converses d’un filòleg (El Pi de les Tres Branques 2-3), Barcelona: Club Editor, 11971, 21974. [Coromines, Lleures]

— (dir.), Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, Barcelona: Curial, 1989-1997, 8 vols.— Edició en línia: <https://oncat.iec.cat/entrada.asp>. [Coromines, Onomasticon Cataloniae]

Derolez, Albert, The palaeography of Gothic manuscript books: From the twelfth to the early sixteenth century, Cambridge: Cambridge University Press, 2010 (12003). [Derolez, The palaeography]

Diccionari de la llengua catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982. [DLC]

Diccionari de textos catalans antics [en línia], Barcelona: Universitat de Barcelona, Centre de Documentació Ramon Llull – Fundació Lluís Carulla – Fundació Noguera – Institut d’Estudis Catalans – Facultat de Teologia de Catalunya, s.d., <http://www.ub.edu/diccionari-dtca/>. [DTCA]

Du Cange, Charles du Fresne, Glossarium mediæ et infimæ Latinitatis, «auctum a monachis ordinis S. Benedicti; cum supplementis integris D. P. Carpenterii, Adelungii, aliorum, suisque digessit G. A. L. Henschel; sequuntur Glossarium Gallicum, Tabulae, Indices Auctorum et Rerum, Dissertationes; editio nova aucta pluribus verbis aliorum scriptorum a Léopold Favre, mebre de la Société de l’Histoire de France et correspondant de la Société des Antiquaires de France», París, 51883-1887 (1a edició: París, 1678), 10 vols.— Edició en línia: <http://ducange.enc.sorbonne.fr/>. [Du Cange, Glossarium]

Duarte i Montserrat, Carles – Alsina i Keith, Àlex, Gramàtica històrica del català (Manuals Curial 7, 10 i 11), Barcelona: Curial, 1984-1986, 3 vols. [DuarteAlsina, Gramàtica històrica]

Escrig, Josep, Diccionario valenciano-castellano, València, 1851. [Escrig, Diccionario]

Esteve, Joaquim – Belvitges, Josep – Juglà i Font, Antoni, Diccionario catalán-castellano-latino, Barcelona, 1803, 2 toms en 1 volum. [EsteveBellvitgesJuglà, Diccionario]

Fabra, Pompeu, Diccionari general de la llengua catalana, Barcelona, 1932. [DGLC]

Faraudo de Saint-Germain, Lluís, Vocabulari de la llengua catalana medieval, a cura de Germà Colón Domènech (dir.) [en línia], Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, [2007-.], <https://www.iec.cat/faraudo/>. [Faraudo, Vocabulari]

Forcellini, Egidio, Totius Latinitatis lexicon, «opera et studio Aegidii Forcellini, seminari Patavini alumni, et in hac editione post tertiam auctam et emendatam a Iosepho Furlanetto… novo ordine digestum, amplissime auctum atique emendatum cura et studio doct. Vincentii De-Vit.», Prato: Typis Aldinianis, 41858-1875 (1a ed. Pàdua, 1771), 6 vols. [Forcellini, Totius Latinitatis lexicon]

Freedman, David Noel (dir.), The Anchor Bible dictionary, Nova York: Doubleday, 1992, 6 vols. [The Anchor Bible dictionary]

Gaffiot, Félix, Le grand Gaffiot: Dictionnaire latin-français, nova edició revisada i augmentada sota la direcció de Pierre Flobert, París: Hachette, 2005. [Gaffiot, Le grand Gaffiot]

Gimeno Blay, Francisco M., «Copistas y ‘committenza’ de manuscritos en catalán (siglos xivxv)», en Condello, Emma – De Gregorio, Giuseppe, Scribi e colofoni: Le sottoscrizioni di copisti dalle origine all’avvento della stampa. Atti del seminari di Erice: X Colloquio del Comité International de Paléographie Latine (22-28 ottobre 1993), Spoleto: Centro Italiano di Studi Sull’Alto Medioevo, 1995, pp. 167-185. [Gimeno Blay, «Copistas y ‘committenza’»]

Gonzalo i Bou, Gener (ed.), Les Constitucions de Pau i Treva a Catalunya (segles xixiii) (Textos Jurídics Catalans, Lleis i Costums II/3), Barcelona: Departament de Justícia, 1994. [Gonzalo i Bou, Les Constitucions de Pau i Treva]

Gran diccionari de la llengua catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998. [GDLC]

Griera, Antoni, Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, Barcelona, 1935-1947, 14 vols. [Griera, Tresor]

Gudiol i Cunill, Josep, Catàleg dels llibres manuscrits anteriors al segle xviii del Museu Episcopal de Vich, amb un apèndix d’Eduard Junyent, Vic: Impr. de la Casa de Caritat, 1934.— Extret del Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, volums 6, 7 i 8. [Gudiol, Catàleg]

Gulsoy, Joseph, Estudis de gramàtica històrica (Biblioteca Sanchis Guarner 26), pròleg d’Antoni Ferrando, amb uns índexs temàtics i de mots comentats a cura de Joaquim B. Martí Mestre, València: Institut Universitari de Filologia Valenciana, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993. [Gulsoy, Estudis]

Hamilton, Alastair, «Los humanistas y la Biblia», en Kraye, Jill (ed.), Introducción al humanismo renacentista, edició espanyola a càrrec de Carlos Clavería, trad. de Lluís Cabré, Cambridge: Cambridge University Press, 1998, pp. 137-157. [Hamilton, «Los humanistas y la Biblia»]

Hernando i Delgado, Josep, Crèdits i llibres a Barcelona, segle XV. Els contractes de vendes de rendes… (Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols…), Barcelona: Col·legi de Notaris, 2000. [Hernando, Crèdits i llibres]

Homilies d’Organyà, facsímil del manuscrit, edicions diplomàtica i crítica d’Amadeu-J. Soberanas i Andreu Rossinyol, amb un estudi d’Armand Puig i Tàrrech (Els Nostres Clàssics B-20), Barcelona: Barcino, 2001. [Homilies d’Organyà]

Huygens, R. B. C., Ars edendi: Introduction pratique à l’édition des textes latins du moyen âge, Turnhout: Brepols, 2001. [Huygens, Ars edendi]

Iglesias i Fonseca, Josep Antoni, «De librerías desaparecidas y códices supervivientes: los de la biblioteca de Bernat d’Esplugues († 1433), notario del Consell de la Ciutat de Barcelona», Estudis Històrics i Docments dels Arxius de Protocols (Barcelona) 20 (2002) 121-164. [Iglesias i Fonseca, «De librerías desaparecidas»]

Institut d’Estudis Catalans, Diccionari de la llengua catalana, Barcelona: Edicions 62 – Enciclopèdia Catalana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma: Editorial Moll; València: Edicions 3 i 4 , 11995. [DIEC 1995]

Institut d’Estudis Catalans, Diccionari de la llengua catalana, Barcelona: Edicions 62 – Enciclopèdia Catalana, 22007.— Edició en línia posada al dia: <https://dlc.iec.cat/>. [DIEC 2007]

Institut d’Estudis Catalans, Secció Filològica, «Modificació dels noms dels temps verbals», en ídem, Documents de la Secció Filològica, IV (Biblioteca Filològica 47), Barcelona, 2003, pp. 21-24. [IEC, «Modificació dels noms dels temps verbals»]

Labèrnia i Esteller, Pere, Diccionari de la llengua catalana. Ab la correspondencia castellana, Barcelona: Espasa y Companyía, Editors, 2[1888 i 1892], 2 vols.— «Nova edició aumentada notablement ab vocables, modismes y aforismes, completada ab mots técnichs de ciencias, arts é industria, é il-lustrada ab conexements etimológichs y filológichs per una societat de literats cataláns, amadors de la llengua.» [Labèrnia, Diccionari 1888-1892]

—, Diccionari de la llengua catalana. Ab la correspondencia castellana y llatina, Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, 1839-1840, 2 vols. [Labèrnia, Diccionari 1839-1840]

Lacavalleria i Dulach, Joan, Gazophylacium Catalano-Latinum: Dictiones phrasibus illustratas, ordine literario comprehendens. Cui subjicitur irregularium verborum elenchus, Barcelona, 1696. [Lacavalleria, Gazophylacium]

Levy, Emil, Petit dictionnaire provençal-français (Sammlung Romanischer Elementar- und Handbücher 3,II), Heidelberg: C. Winter, 1909 (reimpressió: Raphèle-les-Arles: Marcel Petit, 1991). [Levy, PDPF]

—, Provenzalisches Supplement-Wörterbuch. Berichtigungen und Ergänzungen zu Raynouards Lexique Roman, Leipzig, 1894-1924, 8 vols. [Levy, PSW]

Lindsay, Wallace Martin, Introduction à la critique des textes latins. Basée sur le texte de Plaute (Nouvelle Collection a l’Usage des Classes; 24), traducció de J. P. Waltzing, París: Librarie C. Klincksieck, 1898. [Lindsay, Introduction à la crítique]

Madurell i Marimon, Josep M. – Rubió i Balaguer, Jordi, Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona (1474-1553), transcrits i anotats, Barcelona, 1955. [MadurellRubió i Balaguer, Documentos]

Marcet i Salom, Pere – Solà, Joan, Història de la lingüística catalana 1775-1900: Repertori crític (Biblioteca Universitària, Història de la Llengua, Sèrie Major), Vic: Eumo – Universitat de Vic, Girona: Universitat de Girona, 1998, 2 vols. [MarcetSolà, Història]

Martines, Vicent, L’edició filològica de textos (Biblioteca Lingüística Catalana 24), València: Universitat de València, 1999. [Martines, L’edició filològica]

Martínez Romero, Tomàs, «Panorama de la traducción medieval en la Corona de Aragón», en Borsari, Elisa, La traducción en Europa durante la Edad Media (Instituto Literatura y Taducción 17, Miscelánea 7), San Millán de la Cogolla: Cilengua, 2018, pp. 213-234. [Martínez Romero, «Panorama de la traducción»]

Martínez-Gil, Víctor, «Algunes consideracions sobre l’edició de textos pre-fabrians», Els Marges (Barcelona) 50 (1994) 41-62. [Martínez-Gil, «Algunes consideracions»]

— (coord.), Models i criteris de l’edició de textos, Barcelona: UOC, 2013. [Martínez-Gil, Models i criteris]

Meyer-Lübke, Wilhelm, Romanisches etymologisches Wörterbuch, Heidelberg, 31935 («Vollständig neubearbeitete Auflage»). [Meyer-Lübke, REW]

Miguel, Raimundo de, Nuevo diccionario latino-español etimológico, introducció de Luis Alberto de Cuenca, Madrid: Visor Libros, 22003.— Facsímil de l’edició de 1867, amb una pàgina d’introducció afegida. [Miguel, Nuevo diccionario latino-español]

Moll, Francesc de B., «La flexió verbal en els dialectes catalans», Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona) 2 (1929) 73-184; 3 (1930) 73-168; 4 (1931) 9-104; 5 (1932) 9-72. [Moll, «La flexió verbal»]

—, Gramàtica històrica catalana, edició corregida i anotada per Joaquim Martí Mestre, amb la col·laboració de Jesús Jiménez (Biblioteca Lingüística Catalana 31), València: Universitat de València, 2006. [Moll, Gram. hist. cat.]

Moran i Ocerinjauregui, Josep, Treballs de lingüística històrica catalana (Biblioteca Serra d’Or 137), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994. [Moran, Treballs]

Moran i Ocerinjauregui, Josep – Rabella i Ribas, Joan Anton, Diccionari etimològic manual (El Cangur, Diccionaris, 269), Barcelona: Eds. 62, 1999. [MoranRabella, DEM]

Morel-Fatio, Alfred, Catalogue des manuscrits espagnols et des manuscrits portugais, amb un «Supplément des manuscrits espagnols de la Bibliothèque Nationale» de Charles Baudon de Mony, París: Imprimerie Nationale, 1892.— Catàleg de manuscrits procedents de la península Ibèrica de la Bibliothèque nationale de France, París. En línia: <https://archive.org/details/cataloguedesmanu00bibl_0/page/n9/mode/2up> [Morel-Fatio, Catalogue]

Niermeyer, Jan Frederik, Mediae Latinitatis lexicon minus: Lexique latin-médiéval-français/anglais. A medieval Latin-French/English dictionary, a cura de C. van de Kieft, amb abreviacions i índex de fonts a cura de C. van de Kieft amb la col·laboració de G. S. M. M. Lake-Schoonebeek, Leiden – Nova York – Colònia: E. J. Brill, 31993 (1a ed, 1976), 2 toms en 1 volum. [Niermeyer, Mediae Latinitatis lexicon minus]

Palau i Dulcet, Antoni, Manual del librero hispano-americano: bibliografía general española e hispano-americana desde la invención de la imprenta hasta nuestros tiempos, con el valor comercial de los impresos descritos, vols. 9-28 revisats i amb afegits per Agustí Palau, Barcelona: L’autor, 21948-1977 (edició corregida i augmentada), 28 vols. [Palau i Dulcet, Manual]

Par, Anfòs, «Curial e Guelfa». Notes lingüístiques y d’estil (Biblioteca Lingüística de l’Oficina Romànica 1), Barcelona: Biblioteca Balmes, 1928. [Par, «Curial e Guelfa»]

Pérez Saldanya, Manuel, Del llatí al català: Morfosintaxi verbal històrica (Biblioteca Lingüística Catalana 22), València: Universitat de València, 1998. [Pérez Saldanya, Del llatí al català]

Plans, Lluïsa, «Proposta metodològica per a l’estudi dels articles de Verdaguer publicats als periòdics», Anuari Verdaguer (Vic – Barcelona) 6 (1991) 55-60. [Plans, «Proposta metodològica»]

Pons Guri, Josep M., «Constitucions conciliars Tarraconenses (1229 a 1330)», Analecta Sacra Tarraconensia 47 (1974) 65-128, 48 (1975) 241-363. [Pons Guri, «Constitucions conciliars Tarraconenses»]

PUJOL, Josep M., Recomanacions per a l’edició de textos catalans medievals, edició privada, [Barcelona – Tarragona], 2001. (Penjat amb el degut permís.) [PUJOL, Recomanacions]

Rasico, Philip D., El català antic (Veus del Temps 4), estudi introductori per Josep Moran i Ocerinjauregui, Girona: CCG Edicions, 2006. [Rasico, El català antic]

—, Estudis i documents de lingüística històrica catalana (Biblioteca de Cultura Catalana 76), pròleg d’Antoni M. Badia i Margarit, Barcelona: Curial, 1993. [Rasico, Estudis i documents]

Raynouard, François-Just-Marie, Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours comparée avec les autres langues de l’Europe latine, París, 1836-1845, 6 toms en 5 vols. [Raynouard, Lexique roman]

Renevey, Denis – Whitehead, Christiania, Lost in translation (The Medieval Translator. Traduire a Moyen Âge 12), Turnhout: Brepols, 2009. [ReneveyWhitehead, Lost in translation]

Reynolds, Leighton D. – Wilson, Nigel G., Copistas y filólogos: Las vías de transmisión de las literaturas griega y latina. (Nueva Biblioteca Románica Hispánica), prólogo de David Hernández de la Fuente, traducción de Manuel Sánchez Mariana, Madrid: Gredos, 2013 (1a edició original: 1968). [Reynolds – Wilson, Copistas y filólogos]

Riera i Sans, Jaume, «Cent trenta-nou volums de llibres d’un jueu mercader i talmudista: Mossé Almaterí (1362)», Sefarad (Madrid) 68 (2008) 15-35. [Riera, «Cent trenta-nou volums»]

—, «Contribució a l’estudi del conflicte religiós dels conversos jueus (segle XV)», en IX Congresso di Storia della Corona d’Aragona (Napoli, 11-15 aprile 1973) sul tema «La Corona d’Aragona e il Mediterraneo: aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico (1416-1516)», vol. 2: Comunicazioni, Nàpols: Comisión Permanente de los Congresos de Historia de la Corona de Aragón en Barcelona – Societa Napoletana di Storia Patria in Napoli, 1982, pp. 409-425. [Riera, «Contribució»]

Ronjat, Jules, Grammaire istorique des parles provençaux modernes, Montpeller, 1930-1941 (reimpressió: Ginebra: Slatkine, 1980), 4 vols. [Ronjat,Grammaire istorique]

Roques, Mario (ed.), «Établissement de règles pratiques pour l’édition des anciens textes français et provençaux», Romania (París) 52 (1926) 243-249.— Reimprès en Bibliothèque de l’École des Chartes, 87 (1926), 453-459. [Roques, «Établissement»]

Rossich, Albert, «Decadència? Aquesta no és la qüestió», Serra d’Or (Barcelona) [46], núm. 529 (gener 2004) 33-35. [Rossich, «Decadència?»]

Rubió I Balaguer, Jordi, «Regles pràctiques per a l’edició d’antics textos francesos i provençals», Estudis Universitaris Catalans (Barcelona) 12 (1927) 309-312. [Rubió i Balaguer, «Regles»]

Santos Otero, Aurelio de, Los evangelios apócrifos. Colección de textos griegos y latinos, versión crítica, estudios introductorios y comentarios (Biblioteca de Autores Cristianos), Madrid: La Editorial Católica, 31975. [Santos Otero, Los evangelios apócrifos]

Schib, Gret, Vocabulari de sant Vicent Ferrer, Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1977. [Schib, Vocabulari]

Serrano y Morales, José Enrique, Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868, con noticias bio-bibliográficas de los principales impresores, València, 1898-1899. [Serrano y Morales, Reseña histórica]

Seva i Llinares, Antoni (dir.), Diccionari llatí-català, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. [Seva, Diccionari llatí-català]

Solà, Joan, & al. (dirs.), Gramàtica del català contemporani, Barcelona: Empúries, 2002, 3 vols. [GCC]

Strabus, Walafrid, Glossa ordinaria (J. P. Migne, Patrologiae Cursus Completus, Series Secunda [Latina], 113-114), París, 1852. [Strabus, Glossa ordinaria]

Torres Amat, Fèlix, Memorias para ayudar á formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, Barcelona, 1836. [Torres Amat, Memorias]

Torruella, Joan – Pérez Saldanya, Manuel – Martinez, Josep (dirs.), CICA. Corpus informatitzat del català antic [en línia], <http://www.cica.cat/>. [CICA]

West, Martin L., Textual criticism and editorial technique applicable to Greek and Latin texts, Stuttgart: B. G. Teubner, 1973. [West, Textual criticism]

Wittlin, Curt, Repertori d’expressions multinominals i de grups de sinònims en traduccions catalanes antigues (Repertoris de la Secció Filològica 1), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1991. [Wittlin, Repertori]

Zirlin, Yaël, «Celui qui se cache derrière l’image: Colophons des enlumineurs dans les manuscrits hébraïques», Revue des Études Juives (París) 155 (1996) 33-53. [Zirlin, «Celui qui se cache»]

Els arxius assenyalats amb la icona són en format PDF. Per a llegir-los i imprimir-los cal el programa Adobe Reader, que podeu descarregar gratuïtament a l’adreça https://get.adobe.com/reader.

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies