1. Història del projecte
El projecte té més d’un segle d’història (1). L’any 1906, en ocasió del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l’erudit llenguadocià Raymond Foulché-Delbosc va a donar a conèixer el projecte de publicar el conjunt de les versions bíbliques catalanes existents fins al final del segle XVI. L’any següent, va ser assumit per l’Institut d’Estudis Catalans, que el 1908 anunciava la formalització del projecte d’edició de «el text antich de la Biblia catalana», del qual havia de tenir cura el mateix Foulché-Delbosc (transcripció, introduccions i notes). Però l’any 1914 Foulché-Delbosc el va haver d’abandonar, oficialment per motius de salut, sense que s’hagués arribat a publicar res.
L’any 1976, el biblista i monjo de Montserrat Guiu Camps, amb el suport de l’Associació Bíblica de Catalunya, elaborà un segon projecte de publicació de les versions bíbliques medievals. Guiu Camps, que atribuïa el fracàs del primer intent a la magnitud de l’empresa, s’envoltà aquesta vegada de tres col·laboradors. Es va començar a treballar en el projecte, però diverses circumstàncies feren que tampoc aquesta vegada arribés a bon port i tampoc no es va arribar a publicar res.
El projecte actual arrenca l’any 1997, igualment en el marc de l’Associació Bíblica de Catalunya. Fou iniciativa d’Armand Puig i Tàrrech, actual president, que plantejà l’status quaestionis del tema de les versions bíbliques catalanes medievals en un extens estudi (2) i que buscà alguns col·laboradors per a dur-lo a terme. El projecte arrencà amb força el curs 2001-2002, quan Pere Casanellas, director del projecte, pogué disposar d’una comissió de serveis del Departament d’Ensenyament per a dedicar-s’hi a plena jornada.
2. Interès del projecte
D’una banda la publicació de les versions bíbliques catalanes interessa per a la història de la Bíblia en els Països Catalans. No sols per a la història de les versions, sinó també per a la mateixa història de la Vulgata, el text llatí a partir del qual són fetes la majoria de les traduccions, sobretot tenint en compte que els volums de la sèrie «Bíblia del segle XIV» (vols. 2 a 21) porten el text de la Vulgata amb l’aparat crític de l’edició de la Deutsche Bibelgesellschaft (Societat Bíblica Alemanya, Stuttgart), però a més amb un aparat crític complementari fruit de la col·lació de quatre vulgates representatives de l’àmbit catalanollenguadocià.
Però és sobretot en el camp de la filologia catalana on s’espera que el projecte sigui més fructífer i on hi ha més interès perquè arribi finalment a bon port. L’any 1906, en la seva comunicació al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Raymond Foulché-Delbosc qualificava les antigues versions catalanes de la Bíblia com «un des textes les plus importants, par son étendue et son caractère, pour la connaisance de votre langue» (3). Passats els anys sense que els textos es publiquessin, diversos erudits se’n lamentaven, com Germà Colón i Amadeu-J. Soberanes en les pàgines que dediquen a l’obra de Josep Balari en el llibre Panorama de la lexicografia catalana: «També interessa de recalcar que Balari buidà diversos manuscrits parisencs de la Bíblia catalana, llavors que aquest text encara segueix inexplicablement sense publicar» (4). Més explícitament i més esperançat, el Dr. Alfred Agustí i Farreny, catedràtic de filologia catalana a la Unversitat de Lleida, ens escrivia el 28 de gener del 2004 remarcant l’interès lingüístic del projecte: «M’he llegit amb atenció el vostre projecte —i les detallades normes de transcripció— i us faig avinent la meua felicitació i la dels meus companys de recerca. Per a nosaltres, els estudiosos de la filologia catalana, l’edició d’aquest corpus bíblic obre unes immenses expectatives d’estudi de la nostra llengua.»
De fet, amb la preparació del volum 3, el primer que es publica, ja s’han obtingut els primers fruits. La confecció d’un detallat glossari de seixanta pàgines ha posat al descobert un centenar llarg de paraules que fins ara no havien estat documentades en català o que no havien estat documentades amb el significat amb què apareixen en el text editat; també ha fet veure com calia corregir o matisar, segons els casos, diversos articles dels diccionaris històrics i etimològics de la llengua catalana (5).
Finalment, la publicació d’aquests textos també és interessant per a il·luminar altres aspectes del la història cultural i social del país, com per exemple la interessant relació entre jueus i cristians durant l’època medieval. Així la comparació de la versió catalana de la Bíblia del segle XIV amb la versió llatina i l’original hebreu, mostra com, si bé en general la versió catalana segueix el text llatí de la Vulgata, sovint se n’aparta i depèn del text original hebreu; fins i tot de vegades s’hi introdueixen elements de la tradició hebraica postbíblica. Tot això fa veure que aquesta traducció va ser una obra de cristians i que els traductors van ser, almenys alguns, conversos jueus que, tot i que pretenien traduir el text a partir d’algun exemplar o alguns exemplars de la Vulgata, constantment hi introduïen elements de l’original hebreu de la Bíblia (noms propis, terminologia, traduccions del text que potser tenien memoritzades) i altres elements de la tradició rabínica (6).
Notes
1. Per a una història detallada, vegeu Pere Casanellas i Bassols, «De la Bíblia Catalana al Corpus Biblicum Catalanicum: un projecte amb gairebé un segle d’història», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya, núm. 76 (març del 2003), pp. 67-74.
2. Armand Puig i Tàrrech, La Bíblia a Catalunya, València i les Illes fins al segle XV. Lliçó inaugural curs 1997/98, Tarragona: Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, Arquebisbat de Tarragona, 1997. Corregit i ampliat pel mateix autor en: «Les traduccions catalanes medievals de la Bíblia», en El text: lectures i història (Scripta Biblica 3), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Associació Bíblica de Catalunya, 2001, pp. 107-231.
3. Raymond Foulché-Delbosc, «La Bible en catalan», en Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, 1906 (reimpressió facsímil 1985), p. 538.
4. Germà Colón – Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra (Col·l. Bibl. Universitària 7), Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, p. 204.
5. Vegeu: Pere Casanellas i Bassols, «El Corpus Biblicum Catalanicum i la lexicografia catalana», en Martí, Sadurní (coord.), & al., Actes del XIII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Girona, 8 al 13 de setembre de 2003), vol. 3 (Biblioteca Abad Oliva 276), Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007, pp. 187-200
6. Vegeu l’estudi introductori al vol. 3, apartats 1.2 i 1.3, i l’article de Pere Casanellas i Bassols, «La influència hebraica en la Bíblia del segle XIV», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 31 (2006) 347-358.