Volums publicats, en premsa i en preparació

1. VOLUMS PUBLICATS
3 6 9 38

2. VOLUMS EN PREMSA

3. VOLUMS EN PREPARACIÓ
4 5 7 8 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25
26 30 33 35

1. VOLUMS PUBLICATS

Volum 3

Bíblia del segle xiv: Èxode. Levític, transcripció a cura de Jaume Riera i Sans, amb aparats crítics, notes, glossari i col·lació de vulgates catalanollenguadocianes a cura de Pere Casanellas i Bassols, i estudi introductori d’Armand Puig i Tàrrech, Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, setembre del 2004. ISBN: 84-8415-642-7. cxl, 248, 248 pp. Preu, IVA inclòs: 27,00 €.

Aquest és el primer volum que es publica de la Bíblia del segle xiv, una versió bíblica catalana que es preveu que ocupi els volums 2-21 del Corpus Biblicum Catalanicum. La publicació del text de la Bíblia del segle xiv comença amb Èxode i Levític, i no amb el Gènesi, perquè la publicació del primer llibre de la Bíblia es preveu que vagi acompanyada d’una introducció general a la Bíblia del segle xiv i, per tant, tindrà lloc després de la publicació de tots els altres volums.
 En aquest volum es transcriuen tres manuscrits del segle xv que contenen una traducció catalana del segle xiv. En la columna de l’esquerra de cada pàgina esquerra es transcriu el text de la Vulgata, a partir del qual el text català és traduït, amb les notes crítiques de l’edició de Stuttgart i un altre aparat crític que presenta variants d’altres manuscrits de la Vulgata. Encara que la traducció catalana sembla basada en la Vulgata i no en el text original hebreu, el text mostra influències ocasionals, però freqüents, del text hebreu i fins i tot de la tradició rabínica postbíblica.
 El volum conté un estudi introductori de quaranta-cinc pàgines, abundància de notes i un glossari de seixanta-dues pàgines, que inclou més de cent mots i accepcions no documentats fins ara.

Recensions

Joan Solà, «El luxós segle xiv», Avui. Suplement «Cultura», 2 desembre 2004, p. 7, i 9 desembre 2004, p. 7.

Ryan Szpiech, Beloit College, The Medieval Review, An Arbor, University of Michigan University Library, Scholarly Publishing Office 2007.02.02  (text complet: fent clic aquí):

«[…] Puig i Tarrech, following up on his earlier critical work on medieval Bible translations, considers not only the history of the three main manuscripts, but also the possible relationship between them, their respective use of the Latin Vulgate as a base text, the occasional influence of Hebrew, and the possible translators and revisers. He specifically notes, through abundant examples, some of the key features distinguishing these fourteenth-century Catalan Bibles, such as the literalness of the translation and, above all, the frequent doubling of one Latin term into two synonymous words in Catalan. The detail of the specific consideration of paleographical evidence as well as the transmission and provenance of each evinces a commendable scholarly rigor in keeping with the philological standards of biblical textual criticism.
 »Although Jaume Riera i Sans is responsible for the transcriptions of the texts, which are presented in parallel columns alongside the Vulgate text reproduced from the standard Vulgata Stuttgartiensis, a good portion of the detailed presentation of the text seems to have fallen to Pere Casanellas i Bassols, who provided the critical apparatus, notes and glossary to the transcriptions. The critical apparatus for both the Latin and the Catalan texts is extensive including, for the former, critical notes related to the Stuttgart Vulgate as well as a separate apparatus concerning variants in other Vulgate versions. For all three Catalan texts, Casanellas i Bassols provides both a philological apparatus containing variants and textual errors as well as notes on semantic and hermeneutic issues. The philological apparatus is thorough in every respect without being overbearing or superfluous. The apparatus supports Riera i Sans’s transcribed text, but the technical usefulness of the notes does not outweigh Casanellas i Bassols’s other critical contribution to this volume, the extensive glossary of medieval Catalan terms and usage not found in modern dictionaries, including over one hundred words and usages not attested to elsewhere. The glossary for this one volume exceeds sixty pages, and the definitions are thoroughly informed by the existing bibliography on medieval Catalan biblical texts and other similar medieval glossaries. Even though this single volume is of very limited scope and use without the rest of the projected volumes in the series, the glossary makes this volume alone an indispensable reference for studies in medieval Catalan. […]
 »Although the overall goals of the Corpus Biblicum Catalanicum project are Herculean in their scope and detail and the past history of false starts does not necessarily bode well for a full or swift completion of the project, the publication of the first volume marks an important new beginning. As the first actual fruit of this project so long in the making, the publication of this volume creates a new momentum that will hopefully lead to the successful publication of subsequent volumes both in this fourteenth-century series and in the later projected volumes. Given the thoroughness of the conception and the philological rigor of the execution, it is hard to find much fault with this project as it has been executed so far. This first published volume has set the standard very high for the other parts in the series and one hopes, albeit with a little healthy skepticism, that in the regular appearance of the other forty-one volumes over the coming decades, the inheritors of this project will continue to match the caliber of this inaugural volume.»

Joan Ferrer i Costa, «Una obra cabdal per a la història de la cultura catalana: el Corpus Biblicum Catalanicum» [Recensió de Bíblia del segle xiv: Èxode. Levític (CBCat 3)], Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Tarragona) núm. 86 (desembre 2004) 49-42.

Pierre-Maurice Bogaert, Revue Théologique de Louvain 36 (2005) 568-569.

Joan Ferrer i Costa, Revista de Catalunya, nova etapa, núm. 205 (març 2005) 130-133.

Jordi Bruguera, Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) 23-24 (2004-2005) 573-575.

Germà Colón Domènech, Revista de Filología Española (Madrid) 85 (2005) 179-180.

Sadurni Martí, Mot So Razo (Castelló d’Empúries) 4 (2005) 98-100.

Joan Ferrer i Costa, Analecta Sacra Tarraconensia (Barcelona) 78-79 (2005-2006) 642-644.

Jordi Bruguera, Vox Romanica (Tübingen – Basilea) 65 (2006) 258-261.

Josep Ribera-Florit, Estudis Romànics (Barcelona) 28 (2006) 488-491.

Curt Wittlin, Catalan Review (Washington) 20 (2006) 361-363. — Resposta CBCat (Pere Casanellas) .

Jean-Pierre Rothschild, Revue des Études Juives (París) 167 (2008) 634-635.

Alexander Fidora, Zeitschrift für Katalanistik (Freiburg im Breisgau) 21 (2008) 309-311.

 «[…] Mit dem ersten Band des Corpus Biblicum Catalanicum ist – so kann zusammenfassend konstatiert werden – ein hoher, um nicht zu sagen: der höchste wissenschaftliche Standard für dieses Projekt gesetzt, dem wir die personelle und finanzielle Kontinuität wünschen, die unabdingbar sind, um eine kulturell so bedeutende und wissenschaftlich so viel versprechende Initiative zum sicheren Erfolg zu führen.»

Miquel dels Sants Gros i Pujol, Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 34 (2009) 305-307.

Alexander Fidora, Zeitschrift für Romanische Philologie 125/1 (2009) 174-175.

Andrés Enrique-Arias, Bulletin of Hispanic Studies (Liverpool) 88 (2011) 608-609.

Gemma Avenoza, Revue de Linguistique Romane (Estrasburg) 73 (2009) 581-587.

Juan Carlos Bayo, Bulletin of Spanish Studies (Glasgow) 87/3 (2010) 396-397.

Volum 6

Bíblia del segle xiv: Primer i segon llibres dels Reis, transcripció i glossari a cura de Jordi Bruguera i Talleda, amb notes i introducció a cura de Pere Casanellas i Jordi Bruguera i Talleda, i col·lació de vulgates catalanollenguadocianes a cura de Núria Calafell i Sala, Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, març del 2011. ISBN: 978-84-9883-361-4. 589 pp. Preu, IVA inclòs: 27,00 €.

 Aquest volum continua l’edició de la Bíblia del segle xiv, començada a publicar en el volum 3. A la columna esquerra de cada pàgina parell s’inclou el text de la Vulgata, en què es basa normalment la versió catalana, segons l’edició crítica de Stuttgart complementada amb la col·lació de quatre vulgates de l’àmbit catalanollenguadocià. En les altres tres columnes s’editen els tres manuscrits catalans del segle xv que ens han conservat el text dels llibres dels Reis, amb aparat crític i abundantment anotats. En la introducció s’estudien les relacions entre els tres manuscrits catalans, la seva llengua, l’original de la traducció (la Vulgata, amb petites influències hebrees) i les tècniques de la traducció. Un glossari de trenta-set pàgines mostra la importància d’aquests textos per a la lexicologia catalana, tal com ja s’havia vist amb la publicació del volum 3.
 El volum pot ser de l’interès, doncs, tant del llatinistes i biblistes interessats en la història de la Vulgata, com dels estudiosos de la cultura medieval europea cristiana i jueva, com, sobretot, dels estudiosos de la filologia catalana i romànica en general.

Recensions

Joan Ferrer, Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya núm. 108 (maig 2011) 48-50.

Alexander Fidora, Zeitschrift für Katalanistik (Freiburg im Breisgau) 25 (2012) 349-351.

Alexander Fidora, Zeitschrift für Romanische Philologie 129 (2013) 1215-1216.

Gemma Clarissó, Mot So Razo 12 (2013) 79-80.

 «[…] Celebrem, doncs, la continuïtat d’aquesta tasca ingent i rigorosa, potser de les més ambicioses de la filologia catalana des de la Renaixença. […]»

Juan Carlos Bayo, Bulletin of Spanish Studies 89/6 (2013 1043-1044.

 «Este nuevo y sexto volumen del Corpus Biblicum Catalanicum (CBCat) prosigue, con la publicación de los libros Primero y Segundo de los Reyes, la edición de la Bíblia del segle xiv que había comenzado siete años atrás con el volumen tercero, dedicado al Éxodo y al Levítico. Ante todo, hay que constatar que mantiene el altísimo nivel establecido por su antecesor. […]
 »En resumen, nos encontramos ante una obra magnífica que cumple con las elevadas expectativas que había generado la anterior entrega […].»

Antoni Ferrando Francés, Revue de Linguistique Romane 78 (2014) 227-231.

Volum 9

Bíblia del segle xiv: Primer llibre dels Paralipòmens, edició del text a cura de Pere Bescós i Jaume de Puig Oliver, introducció, notes i glossari a cura de Pere Casanellas i Pere Bescós, coŀlació de vulgates catalanollenguadocianes a cura de Núria Calafell i Sala i Pere Bescós, edició del pròleg dels Paralipòmens a cura de Pere Bescós i Pere Casanellas, Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, març del 2021, 444 pp. Preu, IVA inclòs: 27 euros.

Aquest volum és el tercer que es publica de la Bíblia del segle xiv i aporta novetats interessants respecte als anteriors publicats (3 i 6). El més rellevant és que, si fins ara tots els textos (dels tres manuscrits Peiresc, Eger­ton i Colbert) eren traducció de la Vulgata llatina, en aquest volum Eger­ton i Colbert copien una traducció feta directament de l’hebreu (mentre que Peiresc continua copiant, com sempre amb molt poca cura, una traducció feta de la Vulgata). Sabíem, per les notícies de cremes de bíblies i per inventaris, que aquestes traduccions medievals de la Bíblia hebrea al català havien existit, però fins ara no se n’havia identificat cap, si no és en algun recull de salms. Per primera vegada s’edita en aquest volum una traducció medieval catalana de la Bíblia hebrea que no consisteix en salms.
 Una altra novetat és que aquest Primer llibre dels Paralipòmens no està contingut solament en els manuscrits Peiresc, Egerton i Colbert, sinó també en un manuscrit de Sevilla, que conté, a més, el Quart llibre dels Reis sencer, el Tercer llibre dels Reis llevat dels primers capítols (és a dir, des de 3Re 5,10 fins al final) i els primers deu capítols del Segon llibre dels Paralipòmens (fins a 2Par 11,1). Aquest volum és, doncs, el primer en què s’edita el manuscrit Sevilla.
 Aquest volum pot ser de l’interès, doncs, no sols dels llatinistes i biblistes interessats en la història de la Vulgata, sinó també els hebraistes i els estudiosos de la cultura medieval europea cristiana i jueva, així com, sobretot, dels estudiosos de la filologia catalana i romànica en general.

Recensions

Joaquim Malé i Ribera, Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya núm. 137 (maig 2021) 47-58.

Josep Alanyà i Roig, Revista Catalana de Teologia 46/2 (2021) 590-593.

Valentí Serra de Manresa, Estudios Franciscanos 122 (2021) 599-600.

Joan Requesens i Piquer, Caplletra 72 (primavera 2022) 301-308.

 «[…] De l’edició del text em permeto deixar escrit, de bon principi, que és modèlica. […] La imatge impresa t’és parlant només en tenir-la davant dels ulls. […] Veure i mostrar aquesta edició als de casa, a la gran llar de les llengües romàniques i a tothom és un goig. I un deute dels impagables a tots els qui el fan possible i continuen dedicant-s’hi. Sí, és un treball que s’escapa de qualsevol agraïment de paraules i medalles. És molt més. […] Breument: una edició de luxe que honora la nostra cultura. Un projecte, escrivia Joan Solà del primer volum, el núm. 3, “que hem de qualificar d’aclaparador així que obrim el llibre per qualsevol indret” (Solà 2004: 7); i davant l’edició del segon, el núm. 6, Gemma Clarissó no s’estava d’escriure que som davant d’una “tasca ingent i rigorosa, potser de les més ambicioses de la filologia catalana des de la Renaixença” (Clarissó 2013: 79), sí, sens dubte.»

Andrés Enrique Arias, Rassegna Iberistica, 45/2 (num. 117, juny 2022) 193-198.

 «En conclusión, se trata de una obra muy bien planteada y llevada a cabo primorosamente que permitirá sin duda avanzar enormemente en nuestro conocimiento de aspectos relacionados con la transmisión y el uso de las traducciones bíblicas en la Edad Media hispánica.»

Albert Soler llopart, Llengua & Literatura 32 (2022) 152-154.

Volum 38

Lo Nou Testament, traducció de Josep Melcior Prat [1832], transcripció a cura d’Antoni Coll i Casals, amb notes de Pere Casanellas i Bassols, estudi introductori de Pau Alegre i Nadal, Carme Capó i Fuster, Antoni Coll i Casals i Pere Casanellas i Bassols, i Glossari d’Antoni Coll i Casals i Pere Casanellas i Bassols, revisat per Albert Rossich, Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, gener del 2008. ISBN: 978-84-8415-948-3. cxc, 433 pp. Preu, IVA inclòs: 27,00 €.

 Josep Melcior Prat, per encàrrec de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera, va ser el traductor del primer Nou Testament complet traduït i imprès en català (l’any 1832) després de la Bíblia del segle xv o Bíblia de València. La traducció destaca per estar redactada en un català genuí, que no crea dificultats de comprensió, tot i ser, a la vegada, molt ajustada a l’original llatí.
 L’edició crítica d’aquesta traducció, que té en compte les quatre edicions que se’n feren durant el segle xix i el manuscrit original conservat, només fragmentàriament, a Cambridge, va acompanyada d’abundants notes que en glossen el lèxic i aclareixen definitivament la qüestió de les fonts en què es basà Prat en la seva traducció. Entre els apèndixs, destaca un glossari de seixanta pàgines, del qual convé remarcar el tractament dels castellanismes, suposats o reals, de l’obra. Els tres estudis introductoris tenen una extensió total de vuitanta-vuit pàgines; la «Semblança biogràfica» que constitueix el primer d’aquests tres estudis és la biografia més completa sobre l’autor publicada fins ara.

Recensions

Joan Solà , «“Lo Nou Testament” de 1832», Avui. Suplement «Cultura», 8 maig 2008, p. 6, i 15 maig 2008, p. 6.

Joan Ferrer i Costa, «Lo Nou Testament de Josep Melcior Prat», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Tarragona) núm. 99 (maig 2008) 57-60.

Alexander Fidora, Zeitschrift für Katalanistik (Freiburg im Breisgau) 22 (2009) 341-343.

Miquel dels Sants Gros i Pujol, Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 34 (2009) 305-307.

Gemma Avenoza, Revue de Linguistique Romane (Estrasburg) 73 (2009) 581-587.

Alexander Fidora, Zeitschrift für Romanische Philologie 126/4 (2010) 780-782.

Juan Carlos Bayo, Bulletin of Spanish Studies (Glasgow) 87/3 (2010) 396-397.

Johannes Kabatek, Bulletin of Hispanic Studies (Liverpool) 87/1 (2010) 119-122.

2. VOLUMS EN PREMSA

3. VOLUMES EN PREPARACIÓ

4. Bíblia del segle xiv: Nombres. Deuteronomi

5. Bíblia del segle xiv: Josuè. Jutges. Rut

7. Bíblia del segle xiv: Tercer llibre dels Reis

8. Bíblia del segle xiv: Quart llibre dels Reis

10. Bíblia del segle xiv: Segon llibre dels Paralipòmens. Oració de Manassès

11. Bíblia del segle xiv: Esdres i Nehemies

12. Bíblia del segle xiv: Tobies, Judit, Ester i Job

13. Bíblia del segle xiv: Salms

14. Bíblia del segle xiv: Llibres sapiencials

15. Bíblia del segle xiv: Isaïes. Jeremies. Lamentacions. Oració de Jeremies. Baruc. Epístola de Jeremies.

16. Bíblia del segle xiv: Ezequiel. Daniel.

17. Bíblia del segle xiv: Profetes menors. Macabeus

18. Bíblia del segle xiv: Evangeli de Mateu. Evangeli de Marc

19. Bíblia del segle xiv: Evangeli de Lluc. Evangeli de Joan

20. Bíblia del segle xiv: Epístoles paulines

21. Bíblia del segle xiv: Fets dels Apòstols. Epístoles catòliques. Apocalipsi

22. Bíblia del segle xv o Bíblia valenciana: Saltiri i fragments

23. Evangelis del Palau

24. Saltiris dels segles xiv-xv (1)

25. Saltiris dels segles xiv-xv (2)

26. Saltiri de Roís de Corella. Saltiri traduït de l’hebreu

30. Compendi historial de la Bíblia o «Gènesi».

33. Textos parabíblics en vers.

35. Els quatre evangelis en hebreu traduits del català.

Els arxius assenyalats amb la icona són en format PDF. Per a llegir-los i imprimir-los cal el programa Adobe Reader, que podeu descarregar gratuïtament a l’adreça https://get.adobe.com/reader.

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies